La resposta és sí, pero de l’Espanya global, Catalunya inclosa; inclosa amb els seus deliris d’expansió territorial. Ai, poble valencià! De ponent ja sabem que som obligats “Por el justo derecho de conquista”. Pel nord, en canvi, ve una conquesta més suau, més subtil, més ambigua, més…
Llegir més »El perill per al valencià, ve d’Espanya?
Del nostre diasistema han parlat diversos autors. Aportem hui la dels doctors Jordi Cassany i Bates i Joan Salvador López i Verdejo.
El doctor Cassany va llegir la seua tesi doctoral, El valencià o català, llengua en el diasistema occitanoromànic, l’any 2020 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València.
Llegir més »Voro López, Jordi Cassany i el diasistema (1)La valenciana és la societat de les contradiccions. No és estrany que es diga que som un poble sense identitat. Les contradiccions, les inconcrecions, les desavinences… impedixen tindre una identitat clara, definida i aprofitable per a anar fent futur.
Llegir més »Acadèmia de la Llengua ValencianaDel nostre diasistema han parlat diversos autors. Aportem hui la dels doctors Jordi Cassany i Bates i Joan Salvador López i Verdejo.
Llegir més »Voro López, Jordi Cassany i el diasistema (2)«L’estudi de la llengua valenciana en el diasistema occitanorromànic és l’únic camí científic a seguir».
V. López
Tenim un lector que es dedica a la investigació científica; treballa en malalties que es diuen —mal dit— rares, i que, en realitat, són malalties minoritàries, o patides per un grup minoritari de pacients. Sort i molt d’èxit, Ramon.
En un moment de relax, diu que va entrar en la nostra web: Trellat.org, i es va trobar aquell escrit sobre els dos manifests, i mos va enviar amablement algunes reflexions que reproduïm.
Llegir més »Conflicte, manifests… i poc trellat
Estem en uns moments culturals —lingüísticoculturals, si vostés volen— tràgics. La societat valenciana torna a estar fracturada entorn a la identitat, entre els que defenem una identitat cultural pròpia i els que pareix que volen integrar-se en una veïna (Vegeu l’entrevista d’Alsina al ministre d’exteriors el 03/09/25). Allí el ministre diu que defendran que a Europa es parle català, euskera i gallec. I, a la pregunta d’Alzina: “I el valenciano”? El ministre, posant cara de pòquer, repetix el nom de les tres llengües. Segurament es basa en la Llei de Memòria Democràtica, creada a partir de les demandes i imposicions catalanes, a on es diu que la dictadura franquista va maltractar totes les cultures espanyoles, pero no apareix ni la valenciana ni l’aranesa. Per qué? Catalunya, en connivència en l’alinenació intelectual valenciana, dona per fet que, actualment, la llengua i la cultura valenciana no existixen.
Llegir més »Qué fa el Consell Valencià de Cultura?
Miren vostés… En Trellat, associació civíca i de centre radical, radicalment situada enmig de les dos voreres del Conflicte (inexistent, diuen alguns) sobre l’idioma dels valencians, pensem que si les parts radicalment en conflicte vullgueren, podríem arribar a conseguir l’objectiu desitjat de ser una societat valenciana normal, plena d’autoestima i concòrdia. Podríem arribar, sí, pensem en Trellat.
Llegir més »Des de Trellat demanem trellat
S’ha fet famós un manifest que van signar, firmar o rubricar, 300 escriptors i escriptores valencians. (Per cert, per a un diari valentí no n’eren 300 sinó 500. I, tenint una miqueta més de sort, diguem que en són 5.000, i el problema de la llengua, resolt).
I, uns dies més tard, ha eixit al carrer un nou manifest. Este només té 150 signants, o això varen dir ells i elles, pero una nota de la RACV va dir, uns dies més tard, que n’eren 200, o vora a 200. (Cadascú agrana cap a sa casa; és natural, pero poc rigorós).
Llegir més »Els dos manifests em fan reflexionar
Un preguntat, abans de començar: De veres penseu que la Batalla de Valéncia i el Conflicte Lingüístic s’han resolt? S’han acabat? Han desaparegut? I, si és aixina, per qué heu signat un Manifest ara?
Feta una extensa —i quasi extenuant— analítica al famós Manifest dels 300 escriptors valencians, hem deduït que l’ínclic document no és res més que una gran, molt gran, enorme, trampa.
Llegir més »Sobre el Manifest dels 300 escriptors, o La Trampa
En esta entrevista, ben volgut Antoni Ferrando —sense detriment de reconéixer-li les grans aportacions que ha fet vosté a la filologia i a l’estudi del valencià— manipula vosté i incorre en errors evidents.
Llegir més »Sobre aquella entrevista a N’Antoni Ferrando
Cronologia del procés: De 1906, Primer Congrés de la Llengua Catalana, a 2017, declaració unilateral de independència de Catalunya.
Observe’s que la primera dada és lingüística i la segona política, i van juntes i se sumen, cosa que vol dir, no que sumem elements de diferent espècie, en una suma de resultat impossible, sinó que els dos elements són d’una sola i mateixa classe: la política, llengua inclosa. I que hi ha una sola i mateixa línia de pensament, un sol projecte, un sol procés: El Procés real que, de moment, ha acabat en DUI.
Llegir més »La modalitat lingüística valenciana (III): Cronologia del procés
En el número anterior, després de descriure El Problema, déiem que sempre ha tingut, al seu costat, La Solució, això sí: minimizada, menyspreada, amagada, censurada i rebutjada per l’stablishment “científic” perque feia nosa a les seues pretensions polítiques. Siguem-ne conscients. Alguns ho som, i tenim clar que la nostra proposta és correcta, des del punt de vista científic, i transversal, validada i vàlida, des del punt de vista polític.
Llegir més »La modalitat lingüística valenciana (II): La Solució
Facebook
Twitter