Skip to content
Inici » Entrades » Opinió

Opinió

El parer de membres i participants externs sobre diversos temes, sempre en relació a Valéncia i els valencians

Tres monos

Rectificar és de savis

Leo Giménez
Publicat originalment en Paraula d’Oc número 12, pàgina 48, Valéncia 2010

Quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar el Diccionari ortogràfic i de pronúncia del valencià, en l’any 2006, un dels acadèmics de la institució normativa valenciana em va comentar que “Si fa 40 o 50 anys les coses les hagueren fet com ara s’estan fent, probablement no haguérem tingut la divisió que hem patit i estaríem en millors condicions per a la recuperació i la normalització de la llengua”. L’acadèmic es referia en general a la tasca de posada en valor normatiu de bona part de la parla corrent valenciana, bandejada en el model literari en els seixanta, i recuperada en els documents de l’AVL i en treballs d’autoritats lingüístiques preocupades per la falta de naturalitat d’eixe model. Venia a dir també que la dita Batalla de València no s’haguera donat o no haguera tingut les conseqüències que va tindre, almenys en la divisió produïda per la qüestió lingüística, sense l’emmirallament elitista del valencianisme d’orientació pancatalanista, traslladat a l’escriptura i als àmbits culturals en general.

Llegir més »Rectificar és de savis
Torres de Serrans, Valéncia ciutat

De nació impura

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 28/07/2017

El recent falliment del sociòlec Damià Mollà nos ha dut a la memòria el moment en que llegírem ‘De impura natione’: l’ensaig que, corredactat entre ell i Eduard Mira, fon guardonat en els premis Octubre de 1986. Baix el subtítul de ‘El valencianisme, un joc de poder’, el recordem en un peculiar valencià ple de barroquismes exòtics, arcaismes i paraules ‘no normatives’ per a l’autoritat competent. El seu efecte nos resultà atemperat perque ya havíem llegit el ‘Document 88’ de Franch, Colomer, Nadal i Company -que nos paregué més atrevit, clar i directe-, pero sol presentar-se ‘De impura natione’ com l’inici de lo que pretenia ser una ‘tercera via’ entre el ‘fusterianisme’ i el ‘blaverisme’ -per a Mollà i Mira, ‘nosaltrisme’ i ‘ratpenatisme’- que, naixcuda des de l’entorn universitari, constituïa una primera crítica a la proposta ‘regionalista catalana’ de Joan Fuster i a l’hora un cant a la ‘reconciliació’ entre les dos tendències contemporànees d’entendre i comprendre la personalitat valenciana. Una tercera via que venia a reivindicar la llegitimitat de la Senyera ‘en blau’ o de la denominació ‘llengua valenciana’, la construcció d’un poble valencià que no fora un pur apèndix castellà o català, i un desig de ‘pacte llingüístic’ entre les dos tendències que portaven ya uns quants anys discutint sobre el model normatiu que havia de ser oficialisat i vehiculat socialment.

Llegir més »De nació impura
El barco AVL naufragant baix l'ona IEC

El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”

Isidro Tormo i Sergi Núñez de Arenas*

Corren temps complicats per ad aquells valencianistes que sempre hem tractat de vore el got mig ple en l’acostament i la germanor de les variades sensibilitats del valencianisme. És ben cert que hi ha diferències palpables en les distintes parts protagonistes d’aquella tan nomenada “Batalla de Valéncia” respecte al concepte que es té de la llengua valenciana. També és patent que a totes les parts implicades els unix una cosa comuna, transversal i indiscutible: l’enaltiment del poder valencià i la potenciació i foment de les característiques singulars de la llengua valenciana. O aixina ho enteníem alguns (independentment de les discrepàncies sobre la naturalea o l’ortografia usada).

Llegir més »El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”
El valencià, una llengua d'Europa

Llengua valenciana i sociolingüística

Publicat originalment en Levante-EMV, el 17/12/2018

El passat 28 de novembre, Lo Rat Penat i la Secció de Llengua de la RACV presentaven un informe sobre l’actual situació de la llengua valenciana al Comité d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. L’estudi, extens, descriu la situació tan complicada que patix el valencià com a llengua minoritària.

Llegir més »Llengua valenciana i sociolingüística
Siluetes d'un pare i un fill

El valencià i els jóvens

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 23/02/2020

El 21 de febrer se celebrà el ‘Dia Internacional de la Llengua Materna’. La data, fixada per la UNESCO en 2002, crida l’atenció sobre una realitat: el 43% de les 6.000 llengües del món estan en perill d’extinció.

Llegir més »El valencià i els jóvens
Fragments de llibres en valencià

Perqué el valencià és llengua

Voro López*
Publicat originalment en Las Provincias, el 30/07/2017

Aclarírem en LAS PROVINCIAS 25/05/2017, en l’artícul El ‘valenciano’ i la RAE la manipulació que patí la definició de ‘valenciano’ en el diccionari de la RAE, a on diu que és una «variedad del catalán». Encara que el tarragoní Alvarado Ballester, sent secretari de la RAE digué que: «No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuestiones ajenas a la lengua española o castellana», esta definició pesa creant dubtes quan s’afirma que el valencià és llengua i no una varietat del català.

Llegir més »Perqué el valencià és llengua
Mapa Valéncia França

Valencià de Sollana i valencià de França

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 10/03/2017

Recorde el cas de la mare d’un antic companyó de treball, veïna de Sollana, que volia obtindre el certificat de ‘coneixements’ orals de valencià de la Junta Qualificadora. Tractant-se de la llengua materna i habitual de la bona senyora, en qualsevol atre lloc del món el certificat haguera segut senzillíssim d’obtindre. Puix be, passats numerosos intents, la valenta sollanera hagué de deixar el tema per impossible: els senyors de la Junta Qualificadora dictaminaren que no sabia parlar la llengua que utilisava en el 98% de les seues relacions socials.

Llegir més »Valencià de Sollana i valencià de França
Alumnes en l'aula d'una escola valenciana

Als fills de «la línia»

Josep Lluís Navarro

Afortunadament, molts dels estudiants de la línia en valencià que varen nàixer en la dècada dels huitanta són hui dia adults amb una vida professional plena. I és reconfortant comprovar que alguns continuen compromesos amb l’ús del valencià, també en l’àmbit laboral. Xavi, per exemple, té una tenda de bicicletes i a sovint penja en Facebook i Instagram vídeos en valencià amb tota classe de consells pràctics per a ciclistes. O Carla, que dirigix un centre de ioga i també usa el nostre idioma en bona part dels cartells i les campanyes per a publicitar les seues classes.

Llegir més »Als fills de «la línia»
Estudiant preocupada per l'examen de valencià de la junta qualificadora

El ‘valencià’ de la Junta Qualificadora

Voro López*
Publicat originalment en Las Provincias, el 17/06/2018

Un cert descontent i indignació corre per les rets socials, –sí, dic ‘ret’, com se diu des dels Furs de Valéncia a la AVL, passant per Joan Fuster–. Pareix que aprenents de Torquemada s’han apoderat de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Yo, com tots els valencians, dic coneiximents, com Jaume I en el seu Llibre de saviesa o la AVL, passant per Xavier Casp.

Llegir més »El ‘valencià’ de la Junta Qualificadora
Dos persones estirant d'una corda

Trellat vs Alienació

Exercicis antonímics per a animar el confinament del virus ab corona

“No faces mai de la teua ignorància un argument”

Trellat –un grup que té opinió i vol fer-la pública– naix a la llum del món virtual, en un dia 1 de maig, Festa del Treball, dels treballadors i treballadores, d’aquelles persones l’esforç de les quals fa possible que els diferents productes i servicis que necessita la humanitat arriben a les nostres mans. Glòria i honor, per tant, al món del treball, i glòria i honor al món de la renovació del pensament, del rigor investigador i del desig d’un futur més just, més clar i més valencià que representa el grup Trellat.org.

Llegir més »Trellat vs Alienació
Llibre obert

El futur del valencià

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 25/01/2019

Segons l’últim Barómetro d’Hàbits de Llectura i Compra de Llibres de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, l’idioma en que els valencians preferixen llegir un llibre és el castellà en un 93,7%; en valencià, només un 2,5%. Pareguts percentages se donen en el cas de les revistes, la prensa o internet. La raó principal, en vora la mitat dels enquestats, és que els pareix més senzill llegir en castellà, a pesar de que més de la mitat de la població valenciana sap parlar valencià. Primera anomalia.

Llegir més »El futur del valencià