Inici » Històric - Redacció

Redacció

Torres de Serrans, Valéncia ciutat

De nació impura

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 28/07/2017

El recent falliment del sociòlec Damià Mollà nos ha dut a la memòria el moment en que llegírem ‘De impura natione’: l’ensaig que, corredactat entre ell i Eduard Mira, fon guardonat en els premis Octubre de 1986. Baix el subtítul de ‘El valencianisme, un joc de poder’, el recordem en un peculiar valencià ple de barroquismes exòtics, arcaismes i paraules ‘no normatives’ per a l’autoritat competent. El seu efecte nos resultà atemperat perque ya havíem llegit el ‘Document 88’ de Franch, Colomer, Nadal i Company -que nos paregué més atrevit, clar i directe-, pero sol presentar-se ‘De impura natione’ com l’inici de lo que pretenia ser una ‘tercera via’ entre el ‘fusterianisme’ i el ‘blaverisme’ -per a Mollà i Mira, ‘nosaltrisme’ i ‘ratpenatisme’- que, naixcuda des de l’entorn universitari, constituïa una primera crítica a la proposta ‘regionalista catalana’ de Joan Fuster i a l’hora un cant a la ‘reconciliació’ entre les dos tendències contemporànees d’entendre i comprendre la personalitat valenciana. Una tercera via que venia a reivindicar la llegitimitat de la Senyera ‘en blau’ o de la denominació ‘llengua valenciana’, la construcció d’un poble valencià que no fora un pur apèndix castellà o català, i un desig de ‘pacte llingüístic’ entre les dos tendències que portaven ya uns quants anys discutint sobre el model normatiu que havia de ser oficialisat i vehiculat socialment.

Llegir més »De nació impura
El barco AVL naufragant baix l'ona IEC

El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”

Isidro Tormo i Sergi Núñez de Arenas*

Corren temps complicats per ad aquells valencianistes que sempre hem tractat de vore el got mig ple en l’acostament i la germanor de les variades sensibilitats del valencianisme. És ben cert que hi ha diferències palpables en les distintes parts protagonistes d’aquella tan nomenada “Batalla de Valéncia” respecte al concepte que es té de la llengua valenciana. També és patent que a totes les parts implicades els unix una cosa comuna, transversal i indiscutible: l’enaltiment del poder valencià i la potenciació i foment de les característiques singulars de la llengua valenciana. O aixina ho enteníem alguns (independentment de les discrepàncies sobre la naturalea o l’ortografia usada).

Llegir més »El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”
Consens valencià AVL RACV LRP

El diàleg entre l’AVL i Lo Rat Penat i la RACV: un camí cap al consens valencià

Publicat originalment en el portal aula.lletresvalencianes.net per Alexandre Ordaz*

TRANSCRIVIM EL RESUM PUBLICAT PEL PROPI AUTOR:

Els darrers pocs anys, una sèrie de fets estarien contribuint a posar fi a la divisió que patix el valencianisme cultural i social des de la Transició: trobades entre Lo Rat Penat i la Universitat; crides de Lo Rat Penat al consens i contra la intransigència, avalades públicament per la RACV; emplaçaments de Lo Rat Penat i de Taula de Filologia Valenciana a un diàleg entre l’AVL i la RACV; diverses col·laboracions entre l’AVL, la RACV i Lo Rat Penat; iniciatives a favor del consens des de diverses associacions culturals; l’experiència de convivència de Lletraferit… Un procés que, si seguim encarant-lo de manera constructiva, donaria una societat valenciana més unida en ella mateixa i al voltant del valencià, amb més confiança en la seua personalitat i identitat i amb més garanties per a encarar positivament el futur.

Llegir més »El diàleg entre l’AVL i Lo Rat Penat i la RACV: un camí cap al consens valencià
Siluetes d'un pare i un fill

El valencià i els jóvens

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 23/02/202o

El 21 de febrer se celebrà el ‘Dia Internacional de la Llengua Materna’. La data, fixada per la UNESCO en 2002, crida l’atenció sobre una realitat: el 43% de les 6.000 llengües del món estan en perill d’extinció.

Llegir més »El valencià i els jóvens
Senyal Valéncia blanca, dos accents

Informe sobre el topònim Valéncia

Leopoldo Peñarroja*
Publicat originalment en la pàgina web de la Secció de Llengua de la RACV: www.llenguavalenciana.com

L’autor fa una revisió dels principals punts d’argumentació en els que es basa l’Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre el topònim “Valéncia”, aixina com una revisió crítica dels arguments exposts pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Valéncia per a desestimar dit informe.

Llegir més »Informe sobre el topònim Valéncia
Fragments de llibres en valencià

Perqué el valencià és llengua

Voro López*
Publicat originalment en Las Provincias, el 30/07/2017

Aclarírem en LAS PROVINCIAS 25/05/2017, en l’artícul El ‘valenciano’ i la RAE la manipulació que patí la definició de ‘valenciano’ en el diccionari de la RAE, a on diu que és una «variedad del catalán». Encara que el tarragoní Alvarado Ballester, sent secretari de la RAE digué que: «No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuestiones ajenas a la lengua española o castellana», esta definició pesa creant dubtes quan s’afirma que el valencià és llengua i no una varietat del català.

Llegir més »Perqué el valencià és llengua
Senyal Valéncia blava, dos accents

¿Com convé escriure el nom del cap i casal?

Publicat originalment en el portal Academia.edu per Abelard Saragossà*

L’any 1995, el professor Abelard Saragossà presentà en unes jornades sobre onomàstica un treball a on defenia que la grafia del nom del cap i casal hauria de ser Valéncia (accent agut), com correspon a la pronunciació (e tancada). En el 2006, remetia un informe al respecte a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per a que la dita institució el tinguera en consideració a l’hora de prendre una decisió sobre eixa grafia.

Llegir més »¿Com convé escriure el nom del cap i casal?
Mapa Valéncia França

Valencià de Sollana i valencià de França

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 10/03/2017

Recorde el cas de la mare d’un antic companyó de treball, veïna de Sollana, que volia obtindre el certificat de ‘coneixements’ orals de valencià de la Junta Qualificadora. Tractant-se de la llengua materna i habitual de la bona senyora, en qualsevol atre lloc del món el certificat haguera segut senzillíssim d’obtindre. Puix be, passats numerosos intents, la valenta sollanera hagué de deixar el tema per impossible: els senyors de la Junta Qualificadora dictaminaren que no sabia parlar la llengua que utilisava en el 98% de les seues relacions socials.

Llegir més »Valencià de Sollana i valencià de França
Senyal Valéncia verda, dos accents

Informe de la RACV sobre el topònim ‘Valéncia’

Publicat originalment en la pàgina web de la Secció de Llengua de la RACV: www.llenguavalenciana.com

Informe tècnic emés per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV al Ple de l’Ajuntament de Valéncia, de data 3 de maig de 2016, en el qual s’aborda la qüestió de l’accentuació del topònim Valéncia des d’un punt de vista filològic.

Llegir més »Informe de la RACV sobre el topònim ‘Valéncia’