El 21 de febrer se celebrà el ‘Dia Internacional de la Llengua Materna’. La data, fixada per la UNESCO en 2002, crida l’atenció sobre una realitat: el 43% de les 6.000 llengües del món estan en perill d’extinció.
Llegir més »El valencià i els jóvens
El rebuig del Tribunal Suprem als recursos de la Generalitat i el sindicat STEPV contra la resolució del TSJ, entorn al decret d’usos del valencià en l’administració, ha generat un sunami de reaccions front al que ningun valencianiste haurà quedat indiferent.
Llegir més »El TS i el valencià: una sentència de doble tall
L’autor fa una revisió dels principals punts d’argumentació en els que es basa l’Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre el topònim “Valéncia”, aixina com una revisió crítica dels arguments exposts pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Valéncia per a desestimar dit informe.
Llegir més »Informe sobre el topònim Valéncia
Aclarírem en LAS PROVINCIAS 25/05/2017, en l’artícul El ‘valenciano’ i la RAE la manipulació que patí la definició de ‘valenciano’ en el diccionari de la RAE, a on diu que és una «variedad del catalán». Encara que el tarragoní Alvarado Ballester, sent secretari de la RAE digué que: «No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuestiones ajenas a la lengua española o castellana», esta definició pesa creant dubtes quan s’afirma que el valencià és llengua i no una varietat del català.
Llegir més »Perqué el valencià és llengua
L’any 1995, el professor Abelard Saragossà presentà en unes jornades sobre onomàstica un treball a on defenia que la grafia del nom del cap i casal hauria de ser Valéncia (accent agut), com correspon a la pronunciació (e tancada). En el 2006, remetia un informe al respecte a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per a que la dita institució el tinguera en consideració a l’hora de prendre una decisió sobre eixa grafia.
Llegir més »¿Com convé escriure el nom del cap i casal?
Recorde el cas de la mare d’un antic companyó de treball, veïna de Sollana, que volia obtindre el certificat de ‘coneixements’ orals de valencià de la Junta Qualificadora. Tractant-se de la llengua materna i habitual de la bona senyora, en qualsevol atre lloc del món el certificat haguera segut senzillíssim d’obtindre. Puix be, passats numerosos intents, la valenta sollanera hagué de deixar el tema per impossible: els senyors de la Junta Qualificadora dictaminaren que no sabia parlar la llengua que utilisava en el 98% de les seues relacions socials.
Llegir més »Valencià de Sollana i valencià de França
Informe tècnic emés per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV al Ple de l’Ajuntament de Valéncia, de data 3 de maig de 2016, en el qual s’aborda la qüestió de l’accentuació del topònim Valéncia des d’un punt de vista filològic.
Llegir més »Informe de la RACV sobre el topònim ‘Valéncia’
Afortunadament, molts dels estudiants de la línia en valencià que varen nàixer en la dècada dels huitanta són hui dia adults amb una vida professional plena. I és reconfortant comprovar que alguns continuen compromesos amb l’ús del valencià, també en l’àmbit laboral. Xavi, per exemple, té una tenda de bicicletes i a sovint penja en Facebook i Instagram vídeos en valencià amb tota classe de consells pràctics per a ciclistes. O Carla, que dirigix un centre de ioga i també usa el nostre idioma en bona part dels cartells i les campanyes per a publicitar les seues classes.
Llegir més »Als fills de «la línia»
Un cert descontent i indignació corre per les rets socials, –sí, dic ‘ret’, com se diu des dels Furs de Valéncia a la AVL, passant per Joan Fuster–. Pareix que aprenents de Torquemada s’han apoderat de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Yo, com tots els valencians, dic coneiximents, com Jaume I en el seu Llibre de saviesa o la AVL, passant per Xavier Casp.
Llegir més »El ‘valencià’ de la Junta Qualificadora
Segons l’últim Barómetro d’Hàbits de Llectura i Compra de Llibres de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, l’idioma en que els valencians preferixen llegir un llibre és el castellà en un 93,7%; en valencià, només un 2,5%. Pareguts percentages se donen en el cas de les revistes, la prensa o internet. La raó principal, en vora la mitat dels enquestats, és que els pareix més senzill llegir en castellà, a pesar de que més de la mitat de la població valenciana sap parlar valencià. Primera anomalia.
Llegir més »El futur del valencià
Preliminars: Els dos principis bàsics a l’hora de fixar la grafia i l’accentuació d’un nom de lloc són la tradició gràfica i la pronunciació local. En el cas de la ciutat del Túria, la grafia al llarg de la història ha sigut unànimement Valencia (fora d’algun cas esporàdic medieval de Valença i de Valensia, la grafia espúria moderna dels escriptors populistes dels segles XIX-XX). Pel que fa al timbre de la vocal tònica és a l’hora d’ara unànimement tancat en tot el territori valencià.
Llegir més »Sobre l’accent del nom de la capital del Regne
El passat dia 16 d’este mes, este diari, LEVANTE-EMV, duia una notícia procedent d’un comunicat de la conselleria competent en Política Lingüística que deia: “El Consell defén l’ús formal d’un valencià homogeni”. La nota informativa feia referència als Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, impulsats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, i a les crítiques a estos, contingudes en tres articles del professor de la Universitat de València i vocal de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Abelard Saragossà, publicats en este mateix diari. Crítiques que compartisc.
Llegir més »Marginar paraules homogeneïtza el valencià?
Facebook
Twitter