Facebook
Twitter
“Un poble pot sobreviure als seus ignorants, inclús als seus ambiciosos, pero no pot sobreviure a la traïció des de dins”. Atribuïda a Ciceró
UN PRESENT TÉRBOL
Vist que al poble valencià li han furtat identitat i que el procés continua actualment, i, en conseqüència, la societat valenciana no té gens de pes en els centres de decisió política, ni a Madrid ni a Brussel·les ni en la resta del món. Vist que bona part de la nostra premsa i comunicació diversa està en mans forasteres; que hem perdut els bancs, i per tant, influència en el camp econòmic; que no tenim Dret Civil, etc, l’associació cívica TRELLAT decidim presentar a l’opinió pública unes reflexions tan rigoroses com -esperem- estimulants.
Davant de la polarizació nacionalista d’aquelles persones valencianes que se senten de nacionalitats diferents a l’estrictament valenciana, i pensant en valencià per a persones que, primer que res se senten valencianes, entenem que per a ser valencià/ana, i viure la nostra identitat obertament i sense problemes, no podem anar sempre per camins circumflexos i corbes inacabables, ni per abismes populistes que miren al passat i es basen en l’odi, l’uniformisme, l’autoritarisme, la marcialitat i el destrellat; idees, totes, marcades per líders polítics influïts per consignes forasteres. Necessitem un camí valencià clar a fi de poder recórrer-lo correctament, sense populismes ni elitismes hermètics falsament vestits de ciència. I per tant afirmem que:
-Som, i volem ser, valencians i valencianes primer que res, i viure -sense subordinacions- en pau i harmonia en tots els pobles germans que envolten el nostre territori, i oberts al món.
La llengua és l’ànima d’un poble, i la nostra prestigiosa llengua, històrica i majoritària, és la valenciana; aixina la van nomenar els creadors i creadores del Segle d’Or Valencià; llengua que té peculiaritats pròpies i no podem ni volem, perque no devem, deixar que desapareguen per diglòssia interna; molt menys podem deixar que desaparega tota la llengua, per diglòssia externa, com propugnen els que diuen defendre-la i no la usen ni per a dir ‘Bon dia’.
Llengua principal i històrica, afirmem que és la que du el nom tradicional de valenciana, pero també diguem que mereixen tots els respectes les nostres minories: tan la lengua churra històrica, de les comarques d’interior (a les que agraïm la seua aposta majoritària per l’ensenyament en valencià) com el castellà de la Vega Baja, Requena, Utiel, etc).
-Dit això, i des de l’intent de tindre un bon equilibri social, manifestem la nostra preocupació per una qüestió de llengua que, actualment -de nou- remou consciències i causa ferides profundes en la societat valenciana, donat que els que haurien de donar llum donen fum.
Davant de l’afronte que mos ha fet l’AVL -Acadèmia de la – de nom “científic” llengua catalana- seguint les idees secessionistes de la -subordinada a interessos forasters- Alienació Elitista valenciana, afirmem que: Tan l’accent obert de la ciutat capicasal com el nom – “científic” i sempre amagat- de llengua catalana, formen part d’un projecte polític expansioniste i alié: PPCC; projecte polític revestit de falsa ciència, que, encara que és polític, democràticament no s’ha consultat mai. Per qué?
Seguim afirmant que, des del punt de vista científic, el nom del capicasal és VALÉNCIA perque aixina es pronuncia en Llengua Valenciana i en occità, llengua de referència ineludible que ignoren uns i atres, ignorància que és la causa del seu seguiment genuflex dels interessos polítics secessionistes de llengua i expansionistes en territori. En català oriental, en canvi, el pronuncien obert, Balència, pronúncia aliena que ha reviscolat de nou la famosa Batalla de Valéncia(ència) que fa anys que -diuen- s’havia acabat. I sobra documentació científica al respecte que mostra i demostra que Valéncia no només s’ha d’escriure Valéncia perque és incoherent no fer-ho aixina, sinó que, a més, la nostra manera de pronunciar és símbol de dignitat, de valencianitat, d’amor, de civilitat, de consciència cívica, social, històrica i reivindicativa de l’autenticitat de les coses pròpies, front a les idees dels de fora que, ajudats pels alienats “de dins”, volen impondre les seues manies, grandeurs i destrellats forasters, impropis del trellat valencià.
-Que l’AVL, Acadèmia Valenciana de la llengua catalana, haja decidit que “el correcte” és dir Balència no farà que la Batalla de Valénci(ència) s’acabe; al contrari, ara n’han creat una de nova: La Batalla de l’
Accent. I mentrestant l’ús del valencià va disminuint, perdent-se a passes de gegant. Els que estaven destinats a procurar el consens han decidit renovar la Batalla, la despersonalizació i l’autoodi.
-Autoodi que, a dreta i esquerra, compartixen aquells partits polítics i institucions que proclamen uns que “ser valencià els sembla poca cosa” i volen ser lo que no són; i atres, que intenten impondre de nou aquell infame “derecho de conquista” com a condició prioritària. Front als que mos volen despersonalizar en base a enfortir les seues nacions, “Una sola llengua, una sola cultura, una sola nació“ -es vullga, la tal nació centrada en Madrid o en Barcelona- diguem: NO! El poble valencià és, en primer lloc, valencià.
Autoestima: És hora de començar a pensar que ser valencians és -sense passar per populismes ni per vies d’expressions retorçudes- la nostra manera de ser, de la qual, i sense complexos, hem d’estar orgullosos. Ser valencià ha de ser, perque ho és, un camí recte i net.
UN FUTUR CLAR
Finalment: Per a construir el demà necessitem un futur de Consens, de forces noves, velles, jóvens, de dretes, centres, esquerres, i… sobretot, renovadores, capaces d’actuar a la manera valenciana, valenciana, valenciana.
En conseqüència, afirmem: No volem que totes les persones pensen igual; n’hi ha prou sabent que pensen usant el trellat. I per això, valencianes i valencians, preguntem: No vos pareix que és l’hora de donar pas a accions noves i contundents? Tenim clar que “sumar multiplica”? Llavors, sumem! La nostra prioritat de valencians i valencianes conscients ha de ser la valencianitat i el trellat. ¿Posem la política valenciana, valenciana, valenciana, en el centre del món?
Comencem a construir el Bloc valencià de la transformació? Posarem en primer lloc, i de forma clara, l’autoestima:
a) Valéncia s’escriu a la manera valenciana; i, a partir de la consciència nítida que reivindica ser com som, defenem i exigim nomenar les coses nostres clarament: identitat valenciana, història valenciana, economia valenciana, dret civil valencià, ecologia valenciana, senyera valenciana, solidaritat valenciana, filologia valenciana, Llengua Valenciana, Acadèmia de la Llengua Valenciana… i tot dit sense circumloquis i sense pors. La nostra prioritat valenciana és acceptar que som com som, perque:
“Si som lo que som, serem; si volem ser lo que són, no serem”. O siga: No a l’alienació! Sí a l’autenticitat: Eixa és la nostra prioritat: Prioritat Valenciana!
b) Qui mos acompanya? Quantes entitats valencianes estan dispostes a acceptar i defendre, primer que res, la seua condició de valencianes, valencianes, valencianes, al 100×100, i anar, a poc a poc i plenes d’energia cap a un futur clar, net i en valencià, valencià, valencià? Ni populismes ni elitismes: Trellat!
c) Mos vegem a Valéncia, en l’Ateneu Mercantil, Plaça de l’Ajuntament, el 28 de setembre 2026, 19h?
Autoestima valenciana amunt!
TRELLAT, ASSOCIACIÓ CÍVICA. 24 DE JUNY 2026.
(Que el solstici d’estiu mos done força i sant Joan la confirme).
Enllaços als artículs: