Inici » Entrades » Llengua

Llengua

Sobre les llengües, la valenciana i les demés

Torres de Serrans, Valéncia ciutat

De nació impura

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 28/07/2017

El recent falliment del sociòlec Damià Mollà nos ha dut a la memòria el moment en que llegírem ‘De impura natione’: l’ensaig que, corredactat entre ell i Eduard Mira, fon guardonat en els premis Octubre de 1986. Baix el subtítul de ‘El valencianisme, un joc de poder’, el recordem en un peculiar valencià ple de barroquismes exòtics, arcaismes i paraules ‘no normatives’ per a l’autoritat competent. El seu efecte nos resultà atemperat perque ya havíem llegit el ‘Document 88’ de Franch, Colomer, Nadal i Company -que nos paregué més atrevit, clar i directe-, pero sol presentar-se ‘De impura natione’ com l’inici de lo que pretenia ser una ‘tercera via’ entre el ‘fusterianisme’ i el ‘blaverisme’ -per a Mollà i Mira, ‘nosaltrisme’ i ‘ratpenatisme’- que, naixcuda des de l’entorn universitari, constituïa una primera crítica a la proposta ‘regionalista catalana’ de Joan Fuster i a l’hora un cant a la ‘reconciliació’ entre les dos tendències contemporànees d’entendre i comprendre la personalitat valenciana. Una tercera via que venia a reivindicar la llegitimitat de la Senyera ‘en blau’ o de la denominació ‘llengua valenciana’, la construcció d’un poble valencià que no fora un pur apèndix castellà o català, i un desig de ‘pacte llingüístic’ entre les dos tendències que portaven ya uns quants anys discutint sobre el model normatiu que havia de ser oficialisat i vehiculat socialment.

Llegir més »De nació impura
El barco AVL naufragant baix l'ona IEC

El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”

Isidro Tormo i Sergi Núñez de Arenas*

Corren temps complicats per ad aquells valencianistes que sempre hem tractat de vore el got mig ple en l’acostament i la germanor de les variades sensibilitats del valencianisme. És ben cert que hi ha diferències palpables en les distintes parts protagonistes d’aquella tan nomenada “Batalla de Valéncia” respecte al concepte que es té de la llengua valenciana. També és patent que a totes les parts implicades els unix una cosa comuna, transversal i indiscutible: l’enaltiment del poder valencià i la potenciació i foment de les característiques singulars de la llengua valenciana. O aixina ho enteníem alguns (independentment de les discrepàncies sobre la naturalea o l’ortografia usada).

Llegir més »El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”
Mapa del diasistema occitano-romànic

La modalitat lingüística valenciana (III): Cronologia del procés

Cronologia del procés: De 1906, Primer Congrés de la Llengua Catalana, a 2017, declaració unilateral de independència de Catalunya.

Observe’s que la primera dada és lingüística i la segona política, i van juntes i se sumen, cosa que vol dir, no que sumem elements de diferent espècie, en una suma de resultat impossible, sinó que els dos elements són d’una sola i mateixa classe: la política, llengua inclosa. I que hi ha una sola i mateixa línia de pensament, un sol projecte, un sol procés: El Procés real que, de moment, ha acabat en DUI.

Llegir més »La modalitat lingüística valenciana (III): Cronologia del procés
Consens valencià AVL RACV LRP

El diàleg entre l’AVL i Lo Rat Penat i la RACV: un camí cap al consens valencià

Publicat originalment en el portal aula.lletresvalencianes.net per Alexandre Ordaz*

TRANSCRIVIM EL RESUM PUBLICAT PEL PROPI AUTOR:

Els darrers pocs anys, una sèrie de fets estarien contribuint a posar fi a la divisió que patix el valencianisme cultural i social des de la Transició: trobades entre Lo Rat Penat i la Universitat; crides de Lo Rat Penat al consens i contra la intransigència, avalades públicament per la RACV; emplaçaments de Lo Rat Penat i de Taula de Filologia Valenciana a un diàleg entre l’AVL i la RACV; diverses col·laboracions entre l’AVL, la RACV i Lo Rat Penat; iniciatives a favor del consens des de diverses associacions culturals; l’experiència de convivència de Lletraferit… Un procés que, si seguim encarant-lo de manera constructiva, donaria una societat valenciana més unida en ella mateixa i al voltant del valencià, amb més confiança en la seua personalitat i identitat i amb més garanties per a encarar positivament el futur.

Llegir més »El diàleg entre l’AVL i Lo Rat Penat i la RACV: un camí cap al consens valencià
Segell del Primer Congrés de la Llengua Catalana, en el que es veu esta dins del marc de la seua família

La modalitat lingüística valenciana (II): La Solució

En el número anterior, després de descriure El Problema, déiem que sempre ha tingut, al seu costat, La Solució, això sí: minimizada, menyspreada, amagada, censurada i rebutjada per l’stablishment “científic” perque feia nosa a les seues pretensions polítiques. Siguem-ne conscients. Alguns ho som, i tenim clar que la nostra proposta és correcta, des del punt de vista científic,  i transversal, validada i vàlida, des del punt de vista polític.

Llegir més »La modalitat lingüística valenciana (II): La Solució
El valencià, una llengua d'Europa

Llengua valenciana i sociolingüística

Publicat originalment en Levante-EMV, el 17/12/2018

El passat 28 de novembre, Lo Rat Penat i la Secció de Llengua de la RACV presentaven un informe sobre l’actual situació de la llengua valenciana al Comité d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. L’estudi, extens, descriu la situació tan complicada que patix el valencià com a llengua minoritària.

Llegir més »Llengua valenciana i sociolingüística
Dos mans agafant-se

La modalitat lingüística valenciana (I): El Problema

Alienació: “Acte pel qual una persona transmet, a una altra o a altres, el domini o un altre dret sobre una cosa”

INTRODUCCIÓ

Hem intentat ajuntar les dades més rellevants del calvari lingüístic que hem patit i patim els valencians i les valencianes. Intentem donar, o potser donar-mos, llum sobre els esforços enormes dels que han lluitat i lluiten/em per la defensa de la denominació Llengua Valenciana, i tot el context històric i cultural que el nom –naixcut en el Segle d’Or Valencià- comporta. Conscients, i molt, que el procés secessionista català, des de la Renaixença a l’actualitat, s’ha projectat -entre altres qüestions que es referixen estrictament a Catalunya- amb la finalitat de negar, d’aniquilar, el nom Llengua Valenciana i totes les seues conseqüències contextuals, així com va aniquilar les referències històriques a la llengua comuna d’Oc. I com, “O domines o et dominen”, alguns valencians persistixen, persistim, en la defensa de lo que és nostre, front als alienats i alienades que s’han entregat al “domini” lingüístic alié, fent així traïció als clàssics valencians del Segle d’Or i a tots aquells i aquelles que, actualmente, volem ser qui som i com som, perque “Si som com som serem, pero si som con són, no serem”.

Llegir més »La modalitat lingüística valenciana (I): El Problema
Siluetes d'un pare i un fill

El valencià i els jóvens

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 23/02/202o

El 21 de febrer se celebrà el ‘Dia Internacional de la Llengua Materna’. La data, fixada per la UNESCO en 2002, crida l’atenció sobre una realitat: el 43% de les 6.000 llengües del món estan en perill d’extinció.

Llegir més »El valencià i els jóvens
Senyal Valéncia blanca, dos accents

Informe sobre el topònim Valéncia

Leopoldo Peñarroja*
Publicat originalment en la pàgina web de la Secció de Llengua de la RACV: www.llenguavalenciana.com

L’autor fa una revisió dels principals punts d’argumentació en els que es basa l’Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre el topònim “Valéncia”, aixina com una revisió crítica dels arguments exposts pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Valéncia per a desestimar dit informe.

Llegir més »Informe sobre el topònim Valéncia