diasistema

Cronologia del procés: De 1906, Primer Congrés de la Llengua Catalana, a 2017, declaració unilateral de independència de Catalunya.

Observe’s que la primera dada és lingüística i la segona política, i van juntes i se sumen, cosa que vol dir, no que sumem elements de diferent espècie, en una suma de resultat impossible, sinó que els dos elements són d’una sola i mateixa classe: la política, llengua inclosa. I que hi ha una sola i mateixa línia de pensament, un sol projecte, un sol procés: El Procés real que, de moment, ha acabat en DUI.

En el número anterior, després de descriure El Problema, déiem que sempre ha tingut, al seu costat, La Solució, això sí: minimizada, menyspreada, amagada, censurada i rebutjada per l’stablishment “científic” perque feia nosa a les seues pretensions polítiques. Siguem-ne conscients. Alguns ho som, i tenim clar que la nostra proposta és correcta, des del punt de vista científic,  i transversal, validada i vàlida, des del punt de vista polític.

Alienació: “Acte pel qual una persona transmet, a una altra o a altres, el domini o un altre dret sobre una cosa”

INTRODUCCIÓ

Hem intentat ajuntar les dades més rellevants del calvari lingüístic que hem patit i patim els valencians i les valencianes. Intentem donar, o potser donar-mos, llum sobre els esforços enormes dels que han lluitat i lluiten/em per la defensa de la denominació Llengua Valenciana, i tot el context històric i cultural que el nom –naixcut en el Segle d’Or Valencià- comporta. Conscients, i molt, que el procés secessionista català, des de la Renaixença a l’actualitat, s’ha projectat -entre altres qüestions que es referixen estrictament a Catalunya- amb la finalitat de negar, d’aniquilar, el nom Llengua Valenciana i totes les seues conseqüències contextuals, així com va aniquilar les referències històriques a la llengua comuna d’Oc. I com, “O domines o et dominen”, alguns valencians persistixen, persistim, en la defensa de lo que és nostre, front als alienats i alienades que s’han entregat al “domini” lingüístic alié, fent així traïció als clàssics valencians del Segle d’Or i a tots aquells i aquelles que, actualmente, volem ser qui som i com som, perque “Si som com som serem, pero si som con són, no serem”.