Inici » Entrades » Llengua » La modalitat lingüística valenciana (III): Cronologia del procés

La modalitat lingüística valenciana (III): Cronologia del procés

Mapa del diasistema occitano-romànic

Cronologia del procés: De 1906, Primer Congrés de la Llengua Catalana, a 2017, declaració unilateral de independència de Catalunya.

Observe’s que la primera dada és lingüística i la segona política, i van juntes i se sumen, cosa que vol dir, no que sumem elements de diferent espècie, en una suma de resultat impossible, sinó que els dos elements són d’una sola i mateixa classe: la política, llengua inclosa. I que hi ha una sola i mateixa línia de pensament, un sol projecte, un sol procés: El Procés real que, de moment, ha acabat en DUI.

CRONOLOGIA D’ALGUNES DADES HISTÒRIQUES. SEGLES XX-XXI: DEL 1r CONGRÈS DE LA LLENGUA CATALANA A LA DUI.

  • Dades valencianes, en blau
  • Donadas occitanas, en groc
  • Objectiu principal del secessionisme lingüístic, en roig

Alguns precedents

  • 1903: Publicació de Lo Cathalà ¿És idioma o dialecte? del reusenc Joseph Aladern.
  • 1904: Desembre. Concessió del Premi Nobel a Frederic Mistral.
  • 1904: Prat de la Riba publica la seua visió de la nació catalana immensa en La Veu de Catalunya 1/1/1904.
  • 1905: Aparició de la revista Occitania, creada per Joseph Aladern, després d’haver tancat, a finals de l’any anterior, la revista occitana Mont-Segur. Occitània va ser una revista  editada entre Tolosa de Llenguadoc i Barcelona, creada  per l’occitanista de Reus Joseph Aladern i l’occità Pròsper Estieu, amb el subtítol revista literària i social de les terres de Llengua d’Oc.
  • 1905: M. Ventura Balanyà, deixeble d’Aladern enceta, també a Reus, la col.lecció Foc Nou amb un conte popular gascó.

El Procès

Encara que el títol parle de “la modalitat lingüística o  llengua valenciana”, el procés –o millor, el Procès– comença i acaba amb un acte polític –els dos, aliens– pero la lògica s’entén perfectament.

  • 1906: Publicació de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba on reivindica aquell Estat imperial. “reunir tots els pobles ibèrics, de Lisboa al Roine, dintre d’un sol Estat, d’un sol Imperi”. (p.118) Ací encara hi ha l’ambigüitat territorial de la gran nació ( Gran Catalunya? Països d’Oc?) i  lingüística (llengua d’Oc? llengua catalana?) que trencarà el Manifest antioccitanista el 1934: Llengua catalana-no occitana, i països catalans. Punt.
  • 1906: Ir Congrès Internacional de la Llengua Catalana. se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d’octubre de 1906. L’organizà i el presidí Antoni M. Alcover, assessorat per Bernhard Schädel. Objectiu explícit: Orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar la gramàtica de la llengua catalana, però els actes es convertiren en una manifestació d’adhesió col·lectiva a la llengua catalana i en un plebiscit a favor de la codificació definitiva de l’idioma. A banda de l’augment del prestigi del català, el principal fruit del Congrés fou la ràpida codificació ortogràfica i gramatical del català. Malgrat ser convidades altes personalitats provençals, valencianes i mallorquines, l’Objectiu implícit: la unificació de la llengua catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i, necessàriament, l’absorció, i aniquilació, de qualsevol altre nom històric.
  • 1907: Creació de l’Institut d’Estudis Catalans per la Diputació de Barcelona, a iniciativa del seu President Enric Prat de la Riba. Objectiu explícit: la investigación de tots els elements de la cultura catalana.

    L’Institut d’ Estudis Catalans o IEC és una institució cultural catalana privada fundada per iniciativa d’ Enric Prat de la Riba segons els acords de la Diputació de Barcelona del 18 de juny de 1907 i del 14 de febrer de 1911, de la qual Enric Prat de la Riba era president. Està constituït per una corporació acadèmica, científica i cultural.
  • 1907: Valéncia Nova convoca la Primera Assamblea Regionalista Valenciana.
  • 1908 a): Discussions sobre el model idiomàtic valencià entre Teodor Llorente i Lluís Bernat i Ferrer.
  • 1910 i b): Tratado de ortografía valenciana clásica de Josep Nebot i Pérez, que ja havia creat els seus Apuntes para una Gramática valenciana popular el 1894. Les seues aportacions volen posar fi a l’anarquia idiomàtica.
  • 1913 (24 de giner): Aprovació de les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana, per la Secció de Filologia de l’IEC. Objectiu explícit: Ser la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el domini lingüístic de llengua catalana. Objectiu implícit: “tot el domini lingüístic”.

    Les Normes ortogràfiques de l’IEC són un conjunt de 24 regles que van nàixer de la necessitat de normativizar i modernizar la llengua escrita i equiparar-la, d’aquesta manera, a la resta de llengües europees. Tanmateix, la incipient cultura de masses de principis de segle XIX va diversificar l’oferta literària propiciant noves formes de consum amb el teatre, la novel·la i la premsa com a gèneres predominants i que van requerir una simplificació i uniformitat dels codis lingüístics.
  • 1914: (27 d’abril): Publicació del “Proyecte de Normes Ortogràfiques” de Lluís Fullana publicades en el Diario de Valencia.
  • 1915: Creació de l’Acadèmia de la Llengua catalana per personalitats divergents de l’IEC, a la qual va pertànyer Fullana.
  • 1915: Creació del Centre de Cultura Valenciana, hui RACV, per la Diputació Provincial de Valéncia.
  • 1915: Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana, de Lluís Fullana, publicada pel Centre de Cultura Valenciana. Moments en els quals era membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana.
  • 1918: 27 de Giner.  Creació de la Càtedra de Llengua Valenciana, Universitat de Valéncia, per a Lluís Fullana.
  • 1918: L’alcalde de Valéncia, Faustí Valentí, propon, i ho aprova el Ple de l’Ajuntament, “Introduir l’ensenyança de la llengua valenciana en totes les escoles i centres d’ensenyança”. Pero la retira immediatament per l’oposició de Fèlix Azzati, que era del seu propi partit, Unió Republicana Autonomista.
  • 1918: 14 de novembre. Publicació de la Declaració Valencianista.
  • 1918: Gramàtica catalana. La consecució d’est acord normatiu va posar fi a decennis de disputes sobre com escriure en català i va ser el precedent per emprendre altres obres com la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari ortogràfic (1932) que, successivament, van anar completant la codificació de la llengua catalana.
  • 1921: Vocabulari ortogràfic valencià-castellà deLluís Fullana.
  • 1924: En giner apareix la revista OC, a Tolosa de Lengadoc.
  • 1928: La revista L’Amic de les Arts, dirigida per Josep Carbonell, publica “Comunitat Cultural Occitana”, que obri les relacions occitano-catalanes.
  • 1928: RAE. Lluís Fullana va prendre possessió l’ 11 de novembre de 1928 amb el discurs  titulat  Origen del valenciano y demás lenguas románicas.  Compartí lloc en la RAE amb Eugeni d’Ors i Antoni Rubió i Lluch –que tenia assignat el paper de canviar l’anterior concepte de “valencià”–.
  • 1928: Supressió de les classes de Llengua Valenciana de Fullana per la Dictadura de primo de Rivera

    Nota: El mateix any que es produïx la supressió de les classes de Fullana el fan membre de la RAE. (?)
  • 1930: M. Ventura Balanyà publica la Revista Occitana. Madrid.
  • 1930: 19 de giner,  Lo Rat Penat fa un Homenatge al Premi Nobel provençal Frederic Mistral.
  • 1930: Emili Gómez Nadal és un dels principals promotors d’Acció Cultural Valenciana; participà també, el mateix any, en la fundació de l’Agrupació Valencianista Republicana.
  • 1930: la Societat Castellonenca de Cultura publica La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu de  Lluís Revest, amb normes de l’IEC. Objectiu explícit: la llengua valenciana. Objectiu implícit: La unificació de la llengua catalana.
  • 1930:  RAE. Rubió i Lluch va prendre possessió el 23 de març de 1930 amb  el discurs titulat  Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana. Objectiu explícit:  Afiançar el nom (catalana i no occitana), marcar la “unidad literaria, de la lengua catalana”i aportar una nova concepció (aparentment) científica.  Objectiu implícit: Canviar els conceptes a fi de facilitar la unitat de la llengua catalana. Si el 1914 el Diccionari de la RAE dia que “Valenciano es el dialecto de los valencianos” A partir de l’entrada de Rubió i Lluch passarà a ser: “Variedad del catalán que se habla en gran parte del Reino de Valencia”. Queda implícit que el concepte anterior de “dialecto” ara té assignada una llengua, la catalana.
  • 1931: Publicació de la resposta de Josep Maria Bayarri a les activitats expansionistes catalanes en El perill català.
  • 1932: Pompeu Fabra accedix a la primera càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona (14 anys més tard de la càtedra de llengua valenciana).
  • 1932: Firma de les bases de Castelló. Objectiu explícit: Crear unes  Bases per la unificació de l´Ortografía Valenciana. Objectiu implícit: Unificar la normativa ortográfica de la llengua catalana.
  • 1933: Discurs de Loïs Alibèrt a la Universitat de Barcelona “Renaissença catalana e Renaissença occitana”,  on presenta el nou concepte, actualment dit diasistema occitano-romà:  “Los parlars catalans e occitans que designarem jos lo nom de parlars occitano-romans son netament distints dels parlars ibero-romans e dels parlars gallo-romans. Constituïsson un grop intermediari”.
  • 1934: SECESSIONISME CATALANISTA. Publicació del Manifest antioccitanista. Objectiu explícit: Projecte polític, basat en la llengua: Crear i/o definir la patria catalana i la seua extensió: “La Pàtria catalana no és únicament la formada per l’actual territorio de la Generalitat catalana (…) sinó el compost també per “les quatre regions: Principat, València, Balears i Rosselló”. Objectiu implícit: Tallar la històrica Llengua d’Oc en dos, crear una llengua catalana sobre les històriques: d’Oc, Valenciana… I, sobre aquella nova llengua, assentar la nova pàtria, els països catalans amb la finalitat d’independizar Catalunya primer (Declaració d’independència de Catalunya, 10 d’octubre 2017) i, se supon que la resta dels països, més tard.
  • 1934: Observem que el Manifest en Defensa de la Raça es publicà en La Publicitat el 12 de maig, també de 1934.  Pràcticament es  publicaren junts, i responien a la  mateixa finalitat. Pompeu Fabra firma els dos; el primer encapçalant-lo.

«Fora comprensible que les actuals generacions que es troben en el moment crucial quan pot comensar-se a comprovar una transformació essencial de la raça catalana no es decidissin a emprendre un estudi d’aquest experiment de tanta trascendència per a la Catalunya de demà».

  • 1935: SECESSIONISME CATALANISTA.  Publicació a Barcelona de la Gramatica de Loïs Alibèrt (manipulada). Objectiu explícit: Ajudar a Loïs Alibèrt que no podía pagar la publicació. Objectiu implícit: Manipular  les paraules de mestre Alibèrt, i allà on ell diu que “Català i Llenguadocià són dos dialectes –de la llengua d’Oc–, esborrar-ho i publicar que “Català i occità són doas lengas”.
  • 1936: Guerra de Franco.
  • 1939: Comença la postguerra.
  • 1943: Creació de l’Editorial Torre per Xavier Casp i Miquel Adlert.
  • 1961: La Cambra sindical dels estudiants de Filosofia organiza un curset de llengua catalana. “La primera vegada que a València hom gosava donar eixe nom a la llengua”, S. Guarner.
  • 1962: Nosaltres els valencians de Joan Fuster, on afirma: “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”.
  • 1972: El país valencià i els altres. Peripècies i avatars d’una ètnia, L’estel, Valéncia. Pròleg de Manuel Sanchis Guarner. L’occitaniste Emili Gómez Nadal publica un dels primers llibres sobre el nacionalisme valencià que esmenarà la tesi pancatalanista de Nosaltres els valencians de Joan Fuster, on es qualificava de folklore snob les actituds d’aquells que s’anomenaven catalans fora de Catalunya, i mostrant també el seu escepticisme envers la difusió del terme Països Catalans. El 1990, Manuel Aznar i Soler i Francesc Pérez Moragón, són  autors d’una nova edició i introducció, on desapareixen tots els articles de caire occitanista de Gómez Nadal. Censura? Manipulació? Vegeu La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà, Ed Oc-Valéncia, 2010, p. 174.
  • 1975: Mort de Franco, 20 de novembre.
  • 1976: Creació del que acabarà sent  Departament de Filologia Catalana a la Universitat de València. Sanchis Guarner accedix el 1976 a una agregació de Lingüística Valenciana  i  veu reconegut el departament universitari que dirigia amb este mateix nom. Al Departament de Lingüística Valenciana s’ incorporaren els primers professors doctors l’ any 1977. Sanchis Guarner se convertix el 1979 en catedràtic i director de l’ Instituto de Filologia Valenciana, creat el 1978 per iniciativa seua. Objectiu explícit: Lingüística Valenciana, Filologia Valenciana… Objetiu implícit:  Davall de l’adjectiu Valencià, en majúscula: Unificació de la llengua catalana. OBSERVACIÓ: La creació del Departament es produïx en un període d’incertesa. Ha mort Franco, pero encara no ha arribat la democràcia.
  • 1977: Les elecciones generals d’España se celebraren el dimecres 15 de juny.
  • 1977: En defensa de la llengua valenciana de Miquel Adlert.
  • 1981: Normes del Puig
  • 1988: Creació de l’AVL. LLEI 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. [1998/7973] Objectiu explícit:  que tota l’Administració Pública es regisca per una mateixa normativa ortogràfica i gramatical del valencià. Objectiu implícit: Unificar la llengua catalana.
  • 1996: Aparició del primer número de la revista Paraula d’Oc, amb consciència global, que accepta publicar “en totes les modalitats lingüístiques del diasistema occitano-romà”.
  • 2017: Declaració unilateral d’independència de Catalunya, 10 d’octubre.

Sí, falten dades. Esperem el treball exhaustiu que les recopile totes i complete la informació que hui encetem. En les vostres mans queda.

FI


Primera part: La modalitat lingüística valenciana (I): El Problema

Segona part: La modalitat lingüística valenciana (II): La Solució


Emili Gómez
Llicenciat en pedagogia. Mestre de pàrvuls