Facebook
Twitter
Estem en uns moments culturals —lingüísticoculturals, si vostés volen— tràgics. La societat valenciana torna a estar fracturada entorn a la identitat, entre els que defenem una identitat cultural pròpia i els que pareix que volen integrar-se en una veïna (Vegeu l’entrevista d’Alsina al ministre d’exteriors el 03/09/25). Allí el ministre diu que defendran que a Europa es parle català, euskera i gallec. I, a la pregunta d’Alzina: “I el valenciano”? El ministre, posant cara de pòquer, repetix el nom de les tres llengües. Segurament es basa en la Llei de Memòria Democràtica, creada a partir de les demandes i imposicions catalanes, a on es diu que la dictadura franquista va maltractar totes les cultures espanyoles, pero no apareix ni la valenciana ni l’aranesa. Per qué? Catalunya, en connivència en l’alinenació intelectual valenciana, dona per fet que, actualment, la llengua i la cultura valenciana no existixen.
Recordem qué diu la Llei del CVC: Art 3 “Vetlarà per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals valencians, d’acord amb allò que disposa esta Llei”.
Sense entrar en excessives profunditats en la matèria, només voldríem recordar al CVC que la llei de creació de l’AVL té forats diversos que caldria, que cal, controlar. I qui millor que el CVC? L’esmentada llei no té previst cap de control ni auditoria per part de les Corts Valencianes de les seues activitats, ni de les despeses, ni del personal, ni dels mateixos acadèmics, des d’una perspectiva d’eficiència en els seus objectius. I això és altament irregular perque ha acabat per convertir-la en una editorial, en una màquina de donar subvencions i en una sucursaleta de l’IEC; és a dir, un òrgan estatutari valencià seguix els dictats d’una entitat privada catalana (qui no s’ho crega que veja com es resolgué l’assumpte dels accents diacrítics l’any 2018…). Quina barra que tenen!
L’AVL, una institució creada per polítics, i per necessitats i voluntats polítiques, no té previst tampoc que el nomenament de membres nous siga validat per una majoria qualificada de les Corts Valencianes. Per tant, no hi ha res que puga impedir que, si els acadèmics i acadèmiques ho decidixen, siguen membres de l’AVL Josu Ternera, Pepito Pérez o Carles Puigdemont, per posar un exemple simpàtic. O siga que la conseqüència d’eixa anomalia és que, en estos moments, els acadèmics i acadèmiques de l’AVL no són gens representatius del poble valencià, l’AVL ja no és una institució democràtica. I això és un perill, vist que les conseqüències són que la societat valenciana, com el Guadiana, de tant en tant veja rebrotar els problemes sociolingüístics que patim des de fa anys, massa anys.
Per un costat diferent, voldríem aclarir també que el desig que van transmetre al CVC els 300 escriptors esperant que es pronuncie sobre “la minorización del valenciano” Levante 30/08/25, en Trellat la fem nostra. Ells demanen “que s’òbriga un debat per a corregir les deficiències presupostàries i de foment de la llengua”, idea que fem nostra també. En Trellat tampoc comuniquem res als partits polítics, com fan ells. Per això, estem parlant al Consell Valencià de Cultura, organisme germà de l’AVL, com també diuen ells, i a vore si entre germans i germans agermanem, de deveres, a tot el poble valencià.
En Trellat tampoc volem que “s’estrangule el valencià”. I també estem a favor de tindre “el apoyo de los escritores en llengua castellana” en el nostre cas amb més raó que ells, perque en Trellat sempre hem tingut clar que “los escritors en lengua castellana”, les comarques valencianes històriques de llengua churra-aragonesa i les nouvingudes de parla castellana, Requena-Utiel, són nostres, valencianes, i irrenunciables per al nostre moviment cívic. Ells, segons les teories dels seus líders, no ho tenen tan clar.
I com cal parlar clar, remarquem que eixe “apoyo” que demanen els 300 és interessat i oportuniste, perque ells i elles vénen del projecte polític “una llengua, una cultura, una nació: ppcc” que demana que “els que no siguin de llengua catalana que se’n vagin de la nació ppcc”. Els del manifest dels 300 són fills i filles d’eixe menyspreu secular al qual ara li demanen “apoyo”. Sigam seriosos. I els anomenen com “compañeros de profesión que pueden solidarizarse con sus homólogos en literatura valenciana”. Valenciana? Quina barra! Falten a la veritat. Ells i elles, l’AVL, els departaments de catalana de les universitats valencianes i tota la intel.lectualitat alienada NO DONEN NI ESTAN PER LA LITERATURA VALENCIANA. Són, fidelment i orgullosament, subordinats de l’Institut d’Estudis Catalans i donen llengua catalana, literatura catalana… i van fent camí polític cap als ppcc, opció que deu ser deocràtica perque democràticament no se li ha preguntat mai -qué li pareix la idea- a cap dels països eixos.
En una cosa diferem els 300 i Trellat: Ells no li demanen una rectificació a Albares, Trellat, sí. Per qué? Senzill: Els 300, quan, eufemísticament, diuen defendre el “valencià”, l’estan subordinant a la llengua catalana, la que defendrà el ministre a Europa, per voluntat de Puigdemon. Si en Trellat diguem que estem defenent el valencià és que defenem la Llengua Valenciana, bessona de la catalana, pero validada per un ISO propi.
Reflexionem. A tots i totes només vos demanem: Trellat!