Facebook
Twitter
Del nostre diasistema han parlat diversos autors. Aportem hui la dels doctors Jordi Cassany i Bates i Joan Salvador López i Verdejo.
Jordi Cassany
El doctor Cassany va llegir la seua tesi doctoral, El valencià o català, llengua en el diasistema occitanoromànic, l’any 2020 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València.
Com ací tractem només de donar informació sobre els diversos filòlegs valencians que han usat el concepte diasistema, som conscients que estem fent una síntesi molt breu. Pero deixem la porta oberta a continuar investigant.
En el cas del doctor Cassany, que ha estudiat amplament el concepte a través de diversos autors és:
“Entenem per diasistema, en l’accepció segona focalitzada en la variació geolectal, com un grup de varietats geogràfiques caracteritzades per una relativa cohesió glotològica i delimitades per un feix d’isoglosses de traçat més o menys coincident (pot haver-hi una zona de transició cap a diasistemes contigus). En este ús, diasistema és un sinònim de geolecte o geotip, amb les connotacions ja mencionades”. (2020: 445)
La llengua del vessant sud dels Pirineus entén que és:
“una varietat del diasistema occitanoromànic que esdevingué una llengua per elaboració i que s’ha distanciat creixentment de la resta de varietats occitanoromàniques (l’occità), en part per aproximació al castellà i al francés respectivament, a mesura que estes llengües han guanyat influència”. (2020:449)
Eixa “ llengua per elaboració”, una, com diu Cassany, s’aparta de la idea de diversos valencians que compartixen lo que diu Mayans i Ciscar, frase que cita Voro López:
“Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, Valenciana i Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa: La Valenciana, de la Castellana: La Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija della”. En LÓPEZ, V. (2017:52)
Els “dialectos” de Mayans, actualment es diuen “modalitats”, i Cassany no fa la distinció ni de tres ni de dos modalitats lingüístiques, per ad ell la llengua, de Pirineus avall, és una: catalanovalenciana, concepte molt acceptable per, i per a, l’establishment universitari, pero que, en no diferenciar les modalitats -a la manera dels nostres clàssics- dificulta el consens entre la proposta secessionista del catalanisme noucentiste i els defensors de la identat valenciana; impedix l’us normal del nom Llengua Valenciana que li donaren els nostres clàssics del Sigle d’Or; dificulta l’autoestima, i, per ser tan allargat no té facilitat d’usar-se; s’acaba abans dient només la primera part. La proposta de Cassany té com a positiu, això sí, que obri el camí de la investigació global al marc històric i europeu.
CASSANY I BATES, Jordi. (2020) El valencià o català, llengua en el diasistema occitanoromànic: Fonamentació i revisió. Tesi Doctoral dirigida per Emili Casanova i Abelard Saragossà. Universitat de València.