Inici » Entrades » Rimes dissonants » El Pensador

El Pensador

Professor provablement alienat

De professió jo soc mestre,
professor docte i lletrat,
aspirant i candidat,
doctor, sabut i ambidextre.

Quan jo raone m’escolte,
no demane mai la vènia,
li pegue voltes i voltes
com si estiguera en la sènia.

Als alumnes adoctrine,
als companys els embotine,
jo desperte les consciències
dominant totes les ciències.

Parle sempre com els galls
a punt de traure la cresta,
si dirigixc jo l’orquestra
sabràs que és pegar badalls.

Li tinc al·lèrgia a l’aixada,
la vocació em dóna pena,
l’espasa que duc clavada
m’impedix doblar l’esquena.

Jo soc home de pensar,
de teoria i xarrar,
puix milite al meu partit,
soc aspirant a un escó
i a prohom de la nació
si algun dia ixc elegit.

Soc solidari “com cal”,
com tots els grans solidaris
que cobren un bon jornal.

Als altres deixe la praxi
ja que tinc tants partidaris
que caben tots dins d’un taxi.

Soc un mestre de trellat,
soc un gran home de lletra,
un saberut. Que punyeta!
Impartint moralitat
per salvar la humanitat,
el meu poble i el planeta
puix soc un gran il·lustrat.

I si algun dia a mi em toca
tindre “butaca” o escó,
molt satisfet diré allò
de: “El poble mai s’equivoca”
puix no he perdut la il·lusió.

Només em falten les ganes
de treballar. Que caram!
Que sense l’oposició
que ara me trau les castanyes,
ja m’hauria mort de fam
o em caurien les lleganyes.

Soc pensador. Que colló!
De capelles esquerranes
soc líder per vocació
i ací estic tocant campanes
per “repúbliques” en flor.

Voteu-me per compassió!

Perdrà un cervell la docència,
guanyareu un redemptor
i el consistori solvència,
puix seré un gran regidor
i un diputat en potència,
perquè soc el pensador.


Antoni Lluís Martínez Furió (Toni Lluís), Alzira 8-3-1970
Poeta Satíric valencià. Premi Esteve Victòria (Revista Pensat i Fet 2008)
Premi Malva de la Plataforma Lletres Falleres a la Millor Poesia Satírica en valencià d’un Llibret de Falla: 2008, 2012 i 2013