Miren vostés… En Trellat, associació civíca i de centre radical, radicalment situada enmig de les dos voreres del Conflicte (inexistent, diuen alguns) sobre l’idioma dels valencians, pensem que si les parts radicalment en conflicte vullgueren, podríem arribar a conseguir l’objectiu desitjat de ser una societat valenciana normal, plena d’autoestima i concòrdia. Podríem arribar, sí, pensem en Trellat.
L’AVL es marcaria un bon tant si s’ajustara als seus fins fundacionals de fer més fàcil viure en valencià, de procurar que l’ùs del valencià puge, i no baixe com passa ara.
És fonamental que l’AVL vullga —tinga voluntat declarada— de resoldre problemes i de buscar el consens; objectius, entre altres, per als quals va ser creada. Si la institució motu proprio es posara a treballar per a acceptar el que, des del punt de vista filològic, és l’accent que hauria de dur Valéncia, tancat, com ho pronunciem tots, s’estaria obrint un camí al diàleg. Posen-se a treballar, per favor, i corregisquen errors. Deixen de banda el projecte polític —alié— que hi ha darrere de la llengua; dediquen-se a escoltar les raons lingüístiques que hi ha damunt la taula; facen un esforç per eixir-se’n fora dels postulats de la tribu, que sempre solen ser polítics i maximalistes. Busquen, de deveres, el Consens. Rectifiquen, “rectificar és de savis”, facen el favor. El guirigall social no aprofita a ningú, a l’AVL, tampoc.
Per part de Trellat, i pel be de tota la ciutadania valenciana, volem tendir ponts entre les parts. I en això estem, sense partidismes ni ismes de cap de classe.
En la part d’enfront, la tribu contendent, que també diu tindre tota la raó, com és normal, han de fer, també, un esforç per a poder assentar-se, en algun moment, cara a cara en la realitat que segons vostés és una, i segons ells una diferent. Pero pensem que ha de ser l’AVL la que ha de fer el convit. Clar està que per a que es puga donar eixe pas, l’ala radical del valencianisme hauria de parar de pegar crits a favor de la desaparició de l’AVL, idea desficaciada que, al nostre modest entendre, no té ni el més mínim sentit. O siga, i per a ser coherents i pedagògics: qué demanem? Que L’AVL, més allà dels 300 o els 150 signants dels manifests, es pronuncie a favor d’estudiar la coherència idiomàtica que té la proposta d’accentuar Valéncia. Que l’AVL Convide a un examen rigorós del tema a la RACV i als especialistes que a vostés els semble correcte convidar. La RACV ha d’acceptar —això esperem— parlar del tema. I, a les conclusions que arriben vostés —els dels dos costats, parlant en harmonia, més l’opinió dels especialistes— arribarem i acceptarem la resta de valencians. Això sí: rigor i oblidar-se de temes polítics. Buscar el Consens idiomàtic definitiu. Per favor, trellat. We have a dream.