Facebook
Twitter
La valenciana és la societat de les contradiccions. No és estrany que es diga que som un poble sense identitat. Les contradiccions, les inconcrecions, les desavinences… impedixen tindre una identitat clara, definida i aprofitable per a anar fent futur.
Ara mateix el poble valencià —el que no sap, ni té per qué saber lo mateix que un especialiste en llengua— es troba perplex: Acaba de descubrir que la llengua valenciana no té una acadèmia. L’actual és d’una llengua sense nom, o de nom que fa vergonya pronunciar; un nom que no es pot dir… Un no-nom que forma part de la manca d’identitat que té el poble valencià perplex (contradicció). De tindre una llengua que va crear un Sigle d’Or a no tindre llengua (contradicció); a no tindre aquella llengua valenciana creadora. I ho ha descobert per una proposta política, la del President de la Generalitat que diu que la llengua valenciana ha de tindre una acadèmia que tinga el nom de: Acadèmia de la Llengua Valenciana (Llengua que el President no usa mai. (contradicció).
I el poble valencià seguix perplex; no entén: —Que no en tenia, de nom? (contradicció) Especialment el votant de partits d’esquerra no sap per a on tirar ni qué pensar (contradicció): O ha d’acceptar tindre una llengua sense nom (o dir el nom en veu baixa i avergonyint-se perque és un nom foraster) o no és progre i d’esquerra qualificada. (contradicció)
El PP vol que la llengua valenciana es diga llengua valenciana (i això no hauria de ser una contradicció), i que l’Academia de la Llengua Valenciana siga la que l’estudia, codifica, etc. (i això no hauria de ser una contradicció). Pero, des de l’esquerra, seguixen les recriminacions: “La llengua al PP li importa una fava”; “no ha respectat la consulta sobre l’us de la llengua en les escoles”; “el PP i companyia de la ciutat d’Alacant volen declarar-la no-valencianaparlant” (contradiccions); “en A punt hi han professionals que destrossen el valencià”, “els polítics del PP no parlen mai en valencià…” (contradiccions) etc. Contradiccions que porten a la perplexitat que paraliza i porta a la inacció i a la insatisfacció.
Ara passem de l’argumentació sòciopolítica, molt lícita, a la racionalitat, a una proposta d’investigació científica que Trellat aporta hui, de diversos pensadors que situen la llengua valenciana en un paradigma científic nou, el diasistema, el qual va aparéixer en el darrer artícul que vàrem publicar en esta web.
Enllaços als artículs:
- En resposta a «Conflicte, manifest… i poc trellat»
- Llengua valenciana i diasistema
- Voro López, Jordi Cassany i el diasistema — Jordi Cassany
- Voro López, Jordi Cassany i el diasistema — Voro López