Facebook
Twitter
Tenim un lector que es dedica a la investigació científica; treballa en malalties que es diuen —mal dit— rares, i que, en realitat, són malalties minoritàries, o patides per un grup minoritari de pacients. Sort i molt d’èxit, Ramon.
En un moment de relax, diu que va entrar en la nostra web: Trellat.org, i es va trobar aquell escrit sobre els dos manifests, i mos va enviar amablement algunes reflexions que reproduïm.
“Em decep profundament tot este debat estèril, i m’avorrix; és fruit de l’alienació que patix el poble valencià al que, des del sistema educatiu, no se li ha ensenyat el problema correctament, és més, estic més que segur que les incorreccions, les mancances i l’esbiaixament s’han fet a consciència, una consciència alienada. Des del punt de vista científic, la discussió sobre temes de la llengua s’han de resoldre dins del marc europeu del nostre diasistema occitanoromànic. Aplicant el marc equivocat, quan es parla de la llengua només en la vessant espanyola, de Pirineus avall, s’està secessionant la llengua i la visió global, correcta, de tot el sistema i de la nostra cultura. En eixa visió les peces no encaixen i s’han de forçar per a fer-les encaixar, siga com siga. Parlar de la nostra llengua, cultura, etc només de la part espanyola té la finalitat de posar Catalunya en el centre, fent el paper de la mare pàtria. Error descomunal.
Si algú de fora veu que els valencians s’estan tirant-se els trastos al cap per l’accent de la lletra ‘e’ del nom del capicasal, lo primer que pensarà és que no estem be del cap. Una solució fàcil, si mirem la llengua que tenim al costat, el castellà, és un exemple ben entenedor. Allà usen: Jiménez i Giménez; Méjico i México; etc. I ací estem matant-mos a bacs perque ha de ser ‘è’ i no pot ser ‘é’. Per qué? o Per què?
Realment lo nostre no és follia, és alienació. Una alienació que té responsables i culpables.
Els problemes de la llengua no s’han resolt per pura incompetència, que és la manca de perícia, aptitud o idoneïtat per a fer alguna cosa o intervindre en un determinat afer. I, disculpeu-me si ho dic tan clar, la incompetència aboca a: la burrera, el sectarisme, la mediocritat, la ignorància…
I acabe repetint: Al meu modest entendre cap de proposta tercerviista arribarà a resoldre els problemes de la llengua dels valencians mentres no tinga en compte la visió científica de la globalitat europea del nostre diasistema occitanoromànic. Coneiximents científics que s’han d’impartir en els departaments valencians de filologia corresponents, que són tots els de totes les filologies que hi ha en les universitats valencianes”.
Tal com ho ha expressat el nostre lector, ho publiquem ara i ací. I el futur ho aclarirà.