Facebook
Twitter
S’ha fet famós un manifest que van signar, firmar o rubricar, 300 escriptors i escriptores valencians. (Per cert, per a un diari valentí no n’eren 300 sinó 500. I, tenint una miqueta més de sort, diguem que en són 5.000, i el problema de la llengua, resolt).
I, uns dies més tard, ha eixit al carrer un nou manifest. Este només té 150 signants, o això varen dir ells i elles, pero una nota de la RACV va dir, uns dies més tard, que n’eren 200, o vora a 200. (Cadascú agrana cap a sa casa; és natural, pero poc rigorós).
La bona veritat és que els escritors en llengua valenciana, els 150, no en són tants com els de llengua sense nom —catalana?— que en són 300. El fet és tan evident que no caldria ni dir res. Això significa que com són minoria no cal fer-los cas? Home no! Un respecte a les minories! Que és condició indispensable en la vida democràtica, pensem, sense por a equivocar-mos, en l’associació Trellat.
El que va eixir primer, el dels 300 signants, defensen l’AVL (en realitat no totes ni totes, perque una bona part -la més radical- se l’han passada, i se la passen, per allà baix sempre que volen. I de casos pràctics tots en sabem). Pero, tirem avant: defensen l’AVL i el nom de VLC amb accent obert, seguint la fonètica catalana.
Els del grup dels 150 no defenen l’AVL (alguns, inclús, la volen vore desaparéixer), i estan per l’accent tancat en el nom de la ciutat capicasal.
El problema no és fàcil d’entendre, no, ho sé. I és més complicat encara. Seguixc. Els 300 estan en la línia oficial, i exògena, aquella que primer va crear el departament de filologia catalana en la universitat valentina i, més tard va crear l’AVL, per a dur a cap el gran somni de la burgesia noucentista catalana de, a partir de la llengua, del nom de la llengua, crear una cultura i una gran nació, PPCC. Creació avelística que el PP va signar encantat perque això li donava el govern d’Espanya, que és més gran i més important. I aixina fon creada l’AVL “para mayor gloria de una España gobernada por el PP”. Ah, i el PSOE va dir un sí ben gran, també. “España es lo primero”. Qué t’ha paregut, morrut?!
I, a partir del pacte que permetia a Aznar manar en Espanya i a Pujol construir la seua gran nació catalana, el nom de la llengua que creà el S. d’Or Valencià no es va dir més mai de la vida Llengua Valenciana, com li diuen els clàssics, es va dir “científicament” llengua catalana dels valencianets. I vingué l’educació elitista, aquella que ha acabat per posar advertències als alumnes de l’estil: “No es diu carlota, cal dir pastenaga”. Eixa i diverses alteracions destrellatades més aparegueren en la vida quotidiana dels valencianets, a causa de la gran capacitat de comprensió d’alguns intel.lectuals genuflexos i contents de rebre la palmadeta al muscle dels seus superiors del nord. I aixina van mostrar, ells i elles, que es tenien una autoestima de meravella!
Els 150 que no volen l’AVL ho fan perque voldrien una ALV, que només és un detallet d’una lletra, pero molt important perque la volen, codi ISO inclòs (Casi res diu el diari!). I volen que el nom de Valéncia s’escriga aixina, perque és la forma normal de pronunciar eixe nom tots els valencians i valencianes que són usuaris lleials de la llengua valenciana; mentres que València és la forma normal de pronunciar d’alguns catalans. Ja veus tu! Quina mania tenen estos escritors -que ni es posen la ‘p’ ni res- de voler dir-li a la seua llengua —la llengua dels valencians— llengua valenciana, i de voler que l’acadèmia que ha de regular la seua llengua es diga Acadèmia de la Llengua Valenciana. I que ser valencians siga una cosa tan digna com passa en qualsevol lloc del món. Veges tu quines manies!
Ah, llevar l’accent, per als valencians que tenim neurones suficients en el cervell, no és una opció. L’accent és únic i s’ha de posar com el pronunciem, a la valenciana: ValÉncia! Vinga, reflexionem, a vore si tots i totes usem, per a entendre el món nostre, sense alienacions, ni de ponent ni del nord/t, el valencianíssim trellat!