Del nostre diasistema han parlat diversos autors. Aportem hui la dels doctors Jordi Cassany i Bates i Joan Salvador López i Verdejo.
Llegir més »Voro López, Jordi Cassany i el diasistema (2)«L’estudi de la llengua valenciana en el diasistema occitanorromànic és l’únic camí científic a seguir».
V. López
A L’AJUNTAMENT DE VALÉNCIA
L’Associació cívica Trellat
HEM FET CONSTAR:
Llegir més »De Trellat a l’Ajuntament de Valéncia
Tenim un lector que es dedica a la investigació científica; treballa en malalties que es diuen —mal dit— rares, i que, en realitat, són malalties minoritàries, o patides per un grup minoritari de pacients. Sort i molt d’èxit, Ramon.
En un moment de relax, diu que va entrar en la nostra web: Trellat.org, i es va trobar aquell escrit sobre els dos manifests, i mos va enviar amablement algunes reflexions que reproduïm.
Llegir més »Conflicte, manifests… i poc trellat
Estem en uns moments culturals —lingüísticoculturals, si vostés volen— tràgics. La societat valenciana torna a estar fracturada entorn a la identitat, entre els que defenem una identitat cultural pròpia i els que pareix que volen integrar-se en una veïna (Vegeu l’entrevista d’Alsina al ministre d’exteriors el 03/09/25). Allí el ministre diu que defendran que a Europa es parle català, euskera i gallec. I, a la pregunta d’Alzina: “I el valenciano”? El ministre, posant cara de pòquer, repetix el nom de les tres llengües. Segurament es basa en la Llei de Memòria Democràtica, creada a partir de les demandes i imposicions catalanes, a on es diu que la dictadura franquista va maltractar totes les cultures espanyoles, pero no apareix ni la valenciana ni l’aranesa. Per qué? Catalunya, en connivència en l’alinenació intelectual valenciana, dona per fet que, actualment, la llengua i la cultura valenciana no existixen.
Llegir més »Qué fa el Consell Valencià de Cultura?
Miren vostés… En Trellat, associació civíca i de centre radical, radicalment situada enmig de les dos voreres del Conflicte (inexistent, diuen alguns) sobre l’idioma dels valencians, pensem que si les parts radicalment en conflicte vullgueren, podríem arribar a conseguir l’objectiu desitjat de ser una societat valenciana normal, plena d’autoestima i concòrdia. Podríem arribar, sí, pensem en Trellat.
Llegir més »Des de Trellat demanem trellat
S’ha fet famós un manifest que van signar, firmar o rubricar, 300 escriptors i escriptores valencians. (Per cert, per a un diari valentí no n’eren 300 sinó 500. I, tenint una miqueta més de sort, diguem que en són 5.000, i el problema de la llengua, resolt).
I, uns dies més tard, ha eixit al carrer un nou manifest. Este només té 150 signants, o això varen dir ells i elles, pero una nota de la RACV va dir, uns dies més tard, que n’eren 200, o vora a 200. (Cadascú agrana cap a sa casa; és natural, pero poc rigorós).
Llegir més »Els dos manifests em fan reflexionar
Un preguntat, abans de començar: De veres penseu que la Batalla de Valéncia i el Conflicte Lingüístic s’han resolt? S’han acabat? Han desaparegut? I, si és aixina, per qué heu signat un Manifest ara?
Feta una extensa —i quasi extenuant— analítica al famós Manifest dels 300 escriptors valencians, hem deduït que l’ínclic document no és res més que una gran, molt gran, enorme, trampa.
Llegir més »Sobre el Manifest dels 300 escriptors, o La Trampa
En esta entrevista, ben volgut Antoni Ferrando —sense detriment de reconéixer-li les grans aportacions que ha fet vosté a la filologia i a l’estudi del valencià— manipula vosté i incorre en errors evidents.
Llegir més »Sobre aquella entrevista a N’Antoni Ferrando
Des de Presidència de la Generalitat han comunicat la recepció del Manifest i han donat trasllat del mateix a la… Llegir més »TRELLAT presenta un manifest a favor de la recuperació del nom “Departament de Filologia Valenciana”
L’associació valencianista TRELLAT.org vol donar rèplica al text “Tal dia com hui del 1990 va entrar en vigor a Canal 9 una llista de paraules prohibides per considerar-se «massa catalanistes»” publicat per Nosaltreslaveu.cat el 18 d’agost de 2021.
Llegir més »Rèplica a una manifestació hipòcrita
Quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar el Diccionari ortogràfic i de pronúncia del valencià, en l’any 2006, un dels acadèmics de la institució normativa valenciana em va comentar que “Si fa 40 o 50 anys les coses les hagueren fet com ara s’estan fent, probablement no haguérem tingut la divisió que hem patit i estaríem en millors condicions per a la recuperació i la normalització de la llengua”. L’acadèmic es referia en general a la tasca de posada en valor normatiu de bona part de la parla corrent valenciana, bandejada en el model literari en els seixanta, i recuperada en els documents de l’AVL i en treballs d’autoritats lingüístiques preocupades per la falta de naturalitat d’eixe model. Venia a dir també que la dita Batalla de València no s’haguera donat o no haguera tingut les conseqüències que va tindre, almenys en la divisió produïda per la qüestió lingüística, sense l’emmirallament elitista del valencianisme d’orientació pancatalanista, traslladat a l’escriptura i als àmbits culturals en general.
Llegir més »Rectificar és de savis
Facebook
Twitter