Facebook
Twitter
Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 25/01/2019
Segons l’últim Barómetro d’Hàbits de Llectura i Compra de Llibres de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, l’idioma en que els valencians preferixen llegir un llibre és el castellà en un 93,7%; en valencià, només un 2,5%. Pareguts percentages se donen en el cas de les revistes, la prensa o internet. La raó principal, en vora la mitat dels enquestats, és que els pareix més senzill llegir en castellà, a pesar de que més de la mitat de la població valenciana sap parlar valencià. Primera anomalia.
Si les sifres anteriors no són preocupants, apunten-ne una atra: davant la pregunta sobre la llengua en la que estava escrit l’últim llibre ‘no de text’ que compraren els enquestats valencians, només un 0,7% respongué que en valencià (obviarem el fet, o no, de que les senyes fetes públiques usen obstinadament, contra la llegalitat estatutària, la denominació de «català» per a referir-se al nostre idioma). L’anomalia valenciana és evident també en este cas, si veem que un 26% dels catalans, un 13,6% dels balears, un 4,8% dels gallecs, un 5,1% dels vascs o inclús un 3,1% dels navarresos afirmaren que l’últim llibre que havien comprat estava escrit en la llengua vernàcula de la seua comunitat autònoma.
El valencià fon, és i, si els valencians volem, continuarà sent una llengua. Pero entre tots estan conseguint rebaixar-la a la categoria de dialecte. Perque això, i no una atra cosa, des del punt de vista sociollingüístic, és una varietat llingüística que es parla pero rarament se llig i s’escriu; no perque no es sàpia fer-ho, sino perque hi han atres varietats (el castellà i el català) que suplixen socialment les seues funcions. Va sent hora de reconéixer que el model llingüístic alienant, foraster i artificial que du décades imponent-se políticament per interessos estrictament ideològics, és u dels factors que impedix que els valencians se retroben en la seua llengua, que una volta fon usada per reis, erudits, sants i papes i que hui no la volen llegir els valencians perque, senzillament, no es senten identificats en ella.
U no sap si riure o plorar quan el president de la AVL diu que vol «apartar de la pelea política una cosa tan seria como la lengua», sent ell qui dirigix una entitat creada per polítics en l’objectiu de fer president del Govern d’Espanya a un polític, i blindada per polítics en l’Estatut d’Autonomia per a que només una conjunció astral de les constelacions polítiques possibilite modificar la seua llei de creació. Una acadèmia tan ‘científica’ que és capaç d’obligar a escriure en accent obert una vocal tancada per a que el nom de la nostra terra no s’escriga de manera diferent en valencià i en català. I uns polítics que han sembrat la discòrdia en una centenària RACV, fins al punt d’intentar condicionar el seu posicionament científic sobre el nom, la naturalea i la normativisació del valencià. Vergonya, cavallers.