Facebook
Twitter
Emili Gómez
Una ciutat que es declara iradament monolingüe ¿com pot ser la capital d’una província que parla valencià històricament?
Si vostés escolten o lligen mitjans de comunicació de la ciutat d’Alacant comprovaran que usen el terme “província de Alicante” infinitat de voltes; és com una crossa, o millor dit, és la crossa del coix, sense la qual no pot caminar. Pero és que, clossa inclosa, Alacant ciutat no sap caminar, no sap liderar, no sap ser capital d’una província que li ve gran, que no entén, que no coneix, que no vol… per molt que es munta als lloms d’ella, usant el mil voltes repetit “la provincia de Alicante”. “Alicante” és només una “ciudad de provincias”, vista des del Madrid que tant els agrada i en tant de gust acullen en les seues platges, “ciudad provinciana”, i res més.
És increïble l’enorme estupidea que van cometre, en una ciutat que vol -i no sap ni pot- ser la capital d’una província, de declarar-se monolingües, de restringir la possibilitat de vore el món en ulls mútiples i quedar-se en una direcció, alhora que manifesten la seua animadversió a la cultura històrica de la ciutat, de la província i de tots els valencians. És una ciutat liderada per cegos i cegues.
Pero ¿com ha de ser capital monolingüe d’una província a on la gran majoria parla un valencià preciós? Un menyspreu absolut i destrellatat contra L’Alcoià, la Marina Baixa, la Marina Alta… Quina sensibilitat té la ciutat d’Alacant? No entén que la seua obligació, si vol capitanejar “la provincia” és la de guardar un equilibri entre el parlar de la Vega Baja i el de les comarques que parlen valencià? Quina necessitat té la ciutat d’Alacant d’insultar els seus “provincians” que parlen en llengua valenciana? Per qué? Per qué eixe odi a la llengua històrica de la ciutat? De la ciutat, sense dubte, i la de tots els valencians. “Alicantinos” eren la major part del Consell que havia d’ haver liderat l’horrible DANA.
¿Recorden aquella senyora -ben abillada de senyora senyoríssima- que, als familiars dels morts de la DANA, els va dir -“en perfecto alicantino”- que no anaren a buscar els seus familiars morts, i que “llamaran por teléfono”… A unes persones que havien perdut el telèfon, els mobles i la casa?
¿Recorden aquell senyor que “en perfecto alicantino” va decidir fer una consulta a les escoles, a vore si podia carregar-se “el valenciano ese de los colliones de una prostituta ves”? Li va eixir el tir per la culata, a l’home, i en les comarques a on ell esperava triomfar van haver vots a favor del valencià -especialment en les comarques de lengua churra- en uns percentatges espectaculars. I no content en els resultats, quan havia de fer front als problemes de la DANA, i mentres milers de persones es mataven a treballar ajudant als damnificats, ell se’n va anar a “su Alicante del alma”, i ho va justificar dient, “en perfecto alicantino”: “Yo también tengo derecho a descansar junto a mi familia”.
¿Recorden aquell senyor que va dimitir “en diferido” perque “no podía más”, i era la gran víctima de la DANA -i no les 229 eixes que fan tant de soroll-? L’única víctima se’n va anar, no perque es va tirar dinant hores i hores en el Ventorro, mentres anaven morint ofegats centenars de ciutadans valencians, no, ni perque uns esquerrosos destrellatats li hagueren montat 12 manifestacions multitudinàries, una per mes, durant tot un any, ni perque no tinguera autoritat moral… Se’n va anar perque no entenien, ningú, la gran faena que havia fet presidint la Generalitat: Posar uns consellers i conselleres monolingües, com ell, a les quals va canviar, a fi de superar la crisis de la DANA, per unes de noves, a les quals es va vore obligat a demanar un perfil que, prioritàriament, havien de parlar en un valencià preciós -bilingües, significa això- i no mono només. ( Es veu que la llengua valenciana sí que deu valdre per a fer política. Llàstima que un senyor d’Alcoi no haguera aprés això uns anys abans). El monolingüisme segur que tampoc va ser un error, com tota la resta de desficacis. En fi que se’n va anar perque ho havia fet tot be. I si vostés no ho entenen, allà vostés.
Manar en la Generalitat i estar contra el valencià, contra les víctimes de la DANA -que són totes militants de Perrosanxe- i contra el sursumcorda, i aprovar construir a la vora de la mar i pegar-li voltes al gran Manhattan… és un desficaci que no podia acabar d’una forma diferent a la que ha acabat.
En fi… que ni la ciutat d’Alacant ni les forces “alicantinistas” que han intentat governar a tots els valencians han sabut, fins ara, estar a l’altura de les circumstàncies, ni de la província ni de tot el territori. Pero sempre estan a temps d’apendre el significat de la valencianíssima paraula T R E L L A T. Ser bilingües, encara que siga una miqueta només, igual els pot afavorir la perspectiva, l’actual i la del futur…