Facebook
Twitter
Emili Gómez
Ni vol ser, segons els desitjos dels polítics que la varen fer (per cert, corruptes els dos, no sé si dir presumptament” o no cal), ni dels components actuals de l’AVL.
El valencià, que va bastir un Sigle d’Or en Llengua Valenciana, no és una llengua, segons ells i elles. I queda molt clar en l’ Artícul 7 apartat d) de la llei de creció de la AVL:
“Seran competències de la AVL: velar per l’us normal del valencià i defendre el seu nom i entitat”.
Preciós, preciós, preciós!! Pero gran trampa! Subtil, molt subtil, com tot lo que té que vore en les qüestions relacionades en la llengua. Fixeu-vos be: “nom i entitat” es sobreentén, valencià, valenciana. Pero ‘valencià’ no és una llengua; pot fer referència a una llengua, això sí, pero quina? Per la subtilea de l’enunciat es podria pensar que si diguem ‘valencià’ estem diguent ‘llengua valenciana’, pero no: Estem diguen llengua catalana, de la qual, per obra i gràcia del secessionisme català dels anys 30 que mos va separar del diasistema comú perque no volia ser -el català- un dialecte, mos ha convertit, la nostra llengua valenciana, en dialecte: als valencians i a la llengua que va crear el Sigle d’Or Valencià. Lo que no volien per ad ells, mos ho han embotit als valencians; això sí, com si fora un regal de lo més valuós.
Tot això, per al creador Zaplana, és un bon nores; ell, en llengua valenciana, no ha dit mai ni bon dia; lo seu era Espanya i prou. Per a l’atre creador de l’AVL i impulsor del desficaci nacional anomenat ppcc, Jordi Pujol, quan diguem ‘valencià’ estem diguent llengua catalana. Per a coses de la llengua, els catalans i adlàters parlen sempre en trobar clus. Joan Fuster, també. Quan parla de “Nosaltres els valencians” (pronom arcaic comprés) està dient, “Nosaltres els catalans”. En trobar lèu, o siga, en llengua valenciana actual, diguem ‘Mosatros els valencians’, parlant clar i sense complex d’inferioritat.
En aquelles coses que fan referència a la llengua, sempre trobem un procés molt delicat, aparentment inofensiu, inocu, pero perfectament estructurat per a fer-mos combregar en rodes de molí.
No cal dir més: El màxim organisme representatiu de la llengua és l’AVL, i no és l’Acadèmia de la Llengua Valenciana -llengua que va crear el Sigle d’Or- no. És l’organisme subordinat a l’Institut d’Estudis Catalans que sí que saben fer les coses be; no com els valencianets que sempre estan en perill de ser engolits per la pèrfida Espanya. Si Catalunya se mos chupla, com un ouet, això no té importància per ad ELLS, els alienats valencians; tenen l’autoestima baixeta.
Causa de tot això: Som un poble sense identitat.
Conseqüència: El nacionalisme espanyolista de l’extrema dreta a on més vots està arreplegant és per ací, per la terreta. El poc trellat porta a la demència.