Facebook
Twitter
Emili Gómez
La defensa de la llengua valenciana per al PP ha sigut sempre una qüestió tàctica per a fer política, pero realment epidèrmica; quan no, molesta…
Fins i tot han arribat a aücar als seus correligionaris si la parlaven; tots recordem a Maria José Català demanant disculpes, irònicament, “por tener el defecto de hablar valenciano”. La ironia és patrimoni de la intel·ligència, Maria José, i en els bases dels partits hi ha… de tot… pero… en el teu hi ha poca fília al teu “defecte” i al valencià en general, desgraciadament.
Quan el PP de “Alicante” , amb Mazón al cap, va desembocar en la Generalitat allò pareixia l’autonomia madrilenya; poc a poc el monolingüisme ha desaparegut dels dirigents del PP i han començat a usar el valencià d’una forma completament normal, especialment el President de la Diputació de Valéncia i l’actual President de la Generalitat que, no només parla en el seu valencià de Finestrat sinó que, com qualsevol esquerrós perrosanchiste, ha ‘promés’ el càrrec; no ‘ha jurat’ com fa tota la dreta benpensant. Defecte sobre defecte -em referixc al defecte de “hablar valenciano” més al de prometre esquerrosament el càrrec- de la nit al matí mos hem trobat un PP que no hi ha qui el reconega. A on anirem a parar!?
El problema és que el PP té uns socis que són tots gent tan distingida com monolingüe, i, entre els seus objectius principals tenen el de fer desaparéixer totes les llengües que no siguen la que hi ha en la base del seu nacionalisme espanyoliste radical i excloent. Els puc assegurar, perque ho han vist els meus ulls i ho han oït les meues oïdes, que, subreptíciament, estan fent campanya per a fer del valencià una llengua “lliure” i no obligar a ningú a usar-la (Ironia, amarga, pero ironia, sí).
O siga a llevar-li l’oficialitat i els drets que ha adquirit. I ho fan duts -pareix- per una tendror, unes paraules, uns cants a la llibertat… Ara be: No es pensen vostés que arribarà un bon dia que faran un decret per a prohibir la llengua valenciana que tan diuen defendre, no; ho faran, com estan fent-ho, de manera subtil (sotil diuen encara algunes senyores que parlen el valencià de casa, no contaminat per l’alienació). Els socis eixos són fills i nets -i filles i netes- d’aquells que ho varen fer quan manava el dictador Franco. Que vagen a espai el senyor President de la Generalitat, la senyora Català i els presidents de les Diputacions que parlen en valencià normalment. Quan els seus socis els diguen això de “Libertad para elegir la lengua”, els han de contestar, i mos hem de posar tots d’acord de dir-los: de la llengua valenciana i de la de Castella. No vagen fotent! O tots o ningú a tindre “libertad de elección”, que tenim trellat, Trellat i memòria; i “nunca mais”: