valencià

Leo Giménez

Publicat originalment en Paraula d’Oc número 12, pàgina 48, Valéncia 2010

Quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar el Diccionari ortogràfic i de pronúncia del valencià, en l’any 2006, un dels acadèmics de la institució normativa valenciana em va comentar que “Si fa 40 o 50 anys les coses les hagueren fet com ara s’estan fent, probablement no haguérem tingut la divisió que hem patit i estaríem en millors condicions per a la recuperació i la normalització de la llengua”. L’acadèmic es referia en general a la tasca de posada en valor normatiu de bona part de la parla corrent valenciana, bandejada en el model literari en els seixanta, i recuperada en els documents de l’AVL i en treballs d’autoritats lingüístiques preocupades per la falta de naturalitat d’eixe model. Venia a dir també que la dita Batalla de València no s’haguera donat o no haguera tingut les conseqüències que va tindre, almenys en la divisió produïda per la qüestió lingüística, sense l’emmirallament elitista del valencianisme d’orientació pancatalanista, traslladat a l’escriptura i als àmbits culturals en general.