Skip to content
Inici » Entrades » Opinió » Llengua valenciana i diasistema

Llengua valenciana i diasistema

  • per
L'Acadèmia de la Llengua Valenciana, solució a un trencacaps

Molt d’acord en la proposta expressada en l’artícul Conflicte, manifests… i poc trellat.

La via racional per a solucionar els problemes creats -i no mai ben resolts- del Conflicte i la Batalla de Valéncia(ència) no és la proposta secessionista de la burgesia noucentista catalana ni la del valencianisme que vol considerar la llengua valenciana “diferent i diferenciada del català”. L’acció ha de ser científica; deixarem de banda, per tant, la consigna política: “Llengua, cultura, nació”.

 I l’observació objectiva de la llengua du a la proposta següent: 

El sistema lingüístic on s’engloben les modalitats valenciana, mallorquina, catalana, gascona, provençal, llenguadociana… és el mateix, i per tant, la llengua valenciana no és, ni pot ser, una llengua diferent i diferenciada del català. Són modalitats lingüístiques germanes que poden, i han de conviure, una al costat de l’atra, agermanades i coordinades -no mai subordinades-.  És la idea que, de la llengua, tenia Constantí Llombart, la qual  va deixar ben clara en el seu Discurs Inaugural de Lo Rat Penat; la mateixa de Loïs Alibèrt, que li va donar nom al conjunt: “familha occitano-romana”. Hem de tornar, per lo tant, als nostres clàssics, a les fonts.  I si les actualizem:

Des del punt de vista científic actual, i a partir de l’estructuralisme, a aquella família alibertiana li diguem diasistema occitano-romà. Quan la ciència encara no havia creat el nom, ja ho entenien aixina: Constantí Llombart, Teodor Llorente i tots els renaixentistes, quan al conjunt d’Òc l’anomenaven llengua llimosina. I també Loïs Alibèrt, autor de la Gramatica Occitana; i els valencians Emili Gómez Nadal, Antoni Senent i Micó i diversos intel.lectuals dels anys 30; i en els 60, Antoni Igual i Úbeda.  

Per tant, la proposta de futur és respectar les modalitats del nostre diasistema, totes per igual, estudiar-les i cultivar-les a fi de fer-les més comprensibles per a tots els parlants que encara emetem tires fòniques amb els sons vius de la nostra llengua, la qual, junt a la resta de modalitats del diasistema,  forma part d’ un gran espai europeu.

¿A càrrec de qui ha d’estar l’estudi, investigació, etc de la llengua en el seu diasistema? Dels Departaments de Filologia Valenciana i de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana.

Lluís Fornés