Facebook
Twitter
La llengua valenciana i la catalana són la mateixa perque són espanyoles. En canvi, el gallec i el portugués són dos llengües diferents perque pertanyen a dos Estats diferents. Dit d’una atra forma, no té trellat que el ministre Álvarez demane l’oficialitat del gallec a Europa perque és oficial des de fa molt de temps, donat que el gallec i el portugués són la mateixa llengua; modalitats distintintes pero el mateix sistema lingüístic.
Exactament igual passa en valencià i català: pertanyen al mateix sistema, pero són modalitats diferents, pero espanyoles les dos, ai!. Eixe és el motiu pel qual la burgesia noucentista catalana va destrossar el projecte europeu de Països d’Òc, basats en la llengua d’Oc -o llemosina com l’anomenava Constantí Llombart- compartida en tres Estats, i la va secessionar, de Pirineus avall, convertint-la en espanyola.
Treballar-se-la, via Madrid-Espanya, era més fàcil que batallar per tres Estats europeus: estratègia i tàctica. La idea era, i és, tallar-la per a convertir-la en espanyola; preparar les universitats mallorquines i valencianes; de dalt cap avall, esbandir la catalanitat “científica” -en base al nou nom “científic” de la històrica llengua d’Òc- i, temps al temps, i, quan siga el moment oportú, declarar la independència dels països que compartixen la llengua nomenada “científicament” usant un nom que no és el prestigiós que li va donar un Sigle d’Or, i usant l’estratègia unilateral, expansionista i antidemocràtica, de no consultar un projecte polític als pobles als quals volen impondre el domini lingüístic secessionador de la prestigiosa llengua d’Òc. Pero conditio sine qua non primer havia de ser espanyola. Per això ara, obligat per la política catalana, el ministre defén, absurdament, el portugués i la llengua d’Òc, i vol que siguen europees quan ho són de iure o de facto, des de sempre.
Llengua, estratègia i tàctica. La catalana està explicitada dalt: Convertir una llengua europea en espanyola a fi de poder dominar-la políticament, demanar que siga europea, usant el nom “científic” que li interessa a la burgesia catalana, i està en la base d’un projecte polític que ha de dur el seu nom sempre, projecte que un dia farà que Catalunya -amb llengua pròpia- puga independizar-se de l’Espanya que ha servit per a dur a cap l’estratègia (Lo de l’ independència dels ppcc…vorem…)
La llengua, estratègia i tàctica valenciana es resumix fàcilment: “Per a ofrenar noves glòries a Espanya”, que no sap ningú qué significa exactament. Qué s’oferix?
I, mentres Valéncia ofrena, Catalunya, basant-se en una llengua partida en dos, per a fer-se el vestit al seu gust, porta segles construint la grandeur pròpia en base a la llengua europea comuna, secessionada i “científicament” ben manipulada.