Leopoldo Peñarroja*
Publicat originalment en la pàgina web de la Secció de Llengua de la RACV: www.llenguavalenciana.com
L’autor fa una revisió dels principals punts d’argumentació en els que es basa l’Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre el topònim “Valéncia”, aixina com una revisió crítica dels arguments exposts pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Valéncia per a desestimar dit informe.
A través de l’estudi de costums de transcripció de romanismes per part dels escrivans de les fonts semítiques, l’autor postula que la pronunciació aguda de e en el topònim Valéncia [valénsia] té el seu precedent més primitiu en la forma romànica nativa del topònim, viva a l’altura de 1238 entre els cristians, moros i hebreus valencians (de llengua aràbiga o no). Seria esta vitalitat de la forma prejaumina autòctona del topònim la que, convergent ab les formes patrimonials dels grups de repobladors aragonesos, navarresos, catalans occidentals i segurament occitans, resultaria determinant per a la consolidació de la pronunciació en é tancada, mantenint-se estable i general fins als nostres dies en tot l’àmbit de la llengua valenciana.
Informe datat el 25 d’octubre de 2016.