Facebook
Twitter
2. Mapes de fonètica > 2.1. Mapes de vocalisme
2.1.4. Articulació de /ɑ/ àtona final com a [ɔ], [ɛ] o [ə] amb /ɔ/ tònica: porta
Als comentaris del mapa anterior, hem d’afegir un fenomen del valencià que solem anomenar harmonia vocàlica: el fet que molts parlants valencians pronunciem com a una o oberta la /ɑ/ àtona final de les paraules que tenen com a vocal tònica una o oberta. Dit d’una altra manera: la /ɔ/ tònica de la paraula porta té un efecte de contagi en la /ɑ/ àtona final, que passem a pronunciar també com a [ɔ]: p[ɔ]rt[ɔ]. No som pocs els parlants que diem per[ɑ] però port[ɔ], ja sigam de Borriana, Puçol, Alzira, Xàtiva, Gandia, Cocentaina, Alacant o Elx.
I bé, si passem de les paraules sense /ɔ/ tònica (com ara pera) a les paraules amb /ɔ/ tònica (com ara porta), trobem que la pronunciació occitano-valenciana de la /ɑ/ àtona final com a [ɔ] encara aplega més territori i més milers i milers de parlants. Per tant, ens trobem d’una actuació quantitativament ben important en l’àmbit occitano-romànic.
Publicat originalment en la revista Paraula d’Oc, número 17.
Anar a l’Introducció: “La cartografia lingüística d’àmbit occitano-romànic: un camí d’autodescobriment (I)”
Alexandre Ordaz
Mapa: © Paraula d’Oc. Reproducció permesa per la publicació