Valéncia

Estem en uns moments culturals —lingüísticoculturals, si vostés volen— tràgics. La societat valenciana torna a estar fracturada entorn a la identitat, entre els que defenem una identitat cultural pròpia i els que pareix que volen integrar-se en una veïna (Vegeu l’entrevista d’Alsina al ministre d’exteriors el 03/09/25). Allí el ministre diu que defendran que a Europa es parle català, euskera i gallec. I, a la pregunta d’Alzina: “I el valenciano”? El ministre, posant cara de pòquer, repetix el nom de les tres llengües. Segurament es basa en la Llei de Memòria Democràtica, creada a partir de les demandes i imposicions catalanes, a on es diu que la dictadura franquista va maltractar totes les cultures espanyoles, pero no apareix ni la valenciana ni l’aranesa. Per qué? Catalunya, en connivència en l’alinenació intelectual valenciana, dona per fet que, actualment, la llengua i la cultura valenciana no existixen.

Miren vostés…  En Trellat, associació civíca i de centre radical, radicalment situada enmig de les dos voreres del Conflicte (inexistent, diuen alguns) sobre l’idioma dels valencians, pensem que si les parts radicalment en conflicte vullgueren, podríem arribar a conseguir l’objectiu desitjat de ser una societat valenciana normal, plena d’autoestima i concòrdia. Podríem arribar, sí, pensem en Trellat.