Facebook
Twitter
El grup TRELLAT.org, des d’una postura científica i de progrés, pensem que fa massa anys que arrastrem la càguila cultural que assimila, o vol assimilar, la cultura valenciana a la catalana, sense més. I ara s’ha tornat a demostrar en l’exposició “La luz de la Edad Media en la literatura catalana” de la Biblioteca Nacional de España.
Dir que els clàssics valencians són catalans és una imprecisió que produïx un dolor innecessari en la societat valenciana, i una crispació perillosa. Com ho seria si es diguera que “els clàssics catalans són madrilenys, o ribagorçans o aranesos”. És tan fàcil dir que el Tirant lo Blanch és una obra de la literatura catalana com dir que La Puerta del Sol està en Toledo: tot lo món sabem que, per fets, història i documentació, les dos coses són totalment falses.
La realitat pròpia d’un territori no és propietat d’un partit polític o d’una entitat determinada.
Des del punt de vista cultural, és ofensiu que atribuir a Joanot Martorell, Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, etc., una nacionalitat que no els és pròpia. Són valencians i són, també, els artífexs del Segle d’Or valencià. Ells arboraven la seua procedència en un orgull i sentiment clar i concís, que no donava marge al dubte: eren ben conscients que la seua “vulgar valenciana” era la seua llengua.
Des del punt de vista científic, és una obligació que la llengua valenciana s’estudie en l’àmbit del diasistema occitanorromànic, al costat del català, les modalitats balears, el gascó, el llenguadocià…
I, des del punt de vista social, demanem als nostres veïns septentrionals que remodelen les teories que mantenen que no existixen ni la llengua valenciana, ni la cultura valenciana ni els clàssics valencians. Eixes teories, al temps que els ha permés ad ells eixamplar les seues fronteres, també han servit per a que es pense i es diga dels valencians que som un poble sense identitat. Per tant, ¡prou! Cada u a sa casa, i la part de cultura comuna que mos es comuna en casa de tots, tots: valencians, mallorquins, gascons, catalans, provençals…
Per a brillar no cal apagar la llum que el teu veí desprén: sempre queda el camí de l’esforç i de ser honest a l’hora de construir la pròpia realitat social i cultural.
Seria bo que la Biblioteca Nacional Española fora exacta en la definició i diguera que els clàssics valencians són això: clàssics valencians, que deixaren les seues obres escrites en llengua valenciana —per confessió pròpia—; i els valencians actuals, aixina com les universitats valencianes, tenim el dret i l’obligació de respectar-los. Per tant, seria més just que el nom de l’exposició fora “Obres de la Literatura Clàssica Valenciana”, on hi ha un català i un mallorquí, etc., que contribuïren a fer-la gran.
Foto destacada: Cartell anunciador de l’exposició “La luz de la Edad Media en la literatura catalana” en www.bne.es