Facebook
Twitter
Emili Gómez (1/1/2026)
Les hipòtesis falses, que es presenten en forma de ciència -aparentment “científiques” per tant-, amaguen les vertaderes de manera tan subtil que les fan desaparéixer de la percepció general.
“No está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones”. (…) “Del valenciano, por ejemplo, se decía ‘dialecto de los valencianos’. Ahora se le reconoce la categoría de lengua y se añade que es la hablada ‘en la mayor parte del antiguo reino de Valencia.” Julio Casares, secretario de la RAE (Boletín, 1950:494)
La RAE diu ací que el valencià té categoria de llengua; no diu que és una llengua; no diu tampoc que es referix a la Llengua Valenciana; parla “del valenciano”; i quan es parla del valencià no s’està parlant de la llengua que va crear el Segle d’Or Valencià. Sigam rigorosos: A simple vista, o siga, considerat de manera epidèrmica, podem dir que la hipòtesi que intenten que confirmem -la RAE i qui la manipulà- és que “El valenciano ahora tiene categoría de lengua”: Error; falsedat; totalment fals. La hipòtesi real que s’està confirmant subreptíciament és que “El valenciano ahora tiene categoria de dialecto -como antes- pero con un nombre nuevo, escondido por vergüenza o temor a que los valencianos, cuyos clásicos crearon el Siglo de Oro Valenciano, lo rechacen”. Eixa és la hipòtesi real: El valencià, per decisió política, també forastera, aliena als interessos propis valencians, ara és dialecte, com abans, pero d’una llengua sense nom, o de nom amagat entre formulacions retorçudes, embolics lingüístics i falsetats venudes en forma de “ciència”.
“El valenciano es el dialecto de los valencianos”, l’antiga definició de la RAE és fruit del nacionalisme espanyoliste, abraçat amorosament pel fascisme de Franco, per al que no hi havia, ni hi ha, més llengua que la castellana elevada a espanyola “para que contribuya a la unión de todos los españoles”.
La nova, i altament subreptícia, definició diu que el valencià té categoria de llengua, pero alhora significa que no és llengua, vol dir que: El valencià està com estava anteriorment, atrapat pels desitjos polítics aliens, tan aliens com afavoridors dels interessos forasters. Ara és “la lengua hablada en la mayor parte del històrico reino de Valencia”, pero no és la Lengua ni la Llengua; és una fórmula feta a gust i mesura del filòleg (més en missió política que filològica) català que va entrar en la RAE amb l’objectiu de crear tota la teranyina conceptual sobre la prestigiosa llengua que va crear el Segle d’Or Valencià, a fi de fer desaparéixer el nom històric i, per tant, l’autoria valenciana del prestigiós Segle.
Programa, objetiu i finalitat: Tallar, de Pirineus avall, l’europea i molt prestigiosa Lenga d’Oc, que hem compartit i havia agermanat el nostre àmbit cultural europeu durant segles, i reduir-la a espanyola només, a fi de poder manipular en Madrid lo que la burgesia noucentista catalana no havia pogut manipular front a París. I a partir de l’hàbil jugada secessionista catalana, adjudicar-se el nom, la història, el Segle d’Or i la dignitat del poble valencià.
I la llengua valenciana va passar de ser “un dialecto de la lengua española” base de “la nación española, una, grande y libre, franquista”, a ser ‘un dialecte de la llengua catalana’ amb la finalitat de construir sobre la seua prestigiosa història literària un futur fictici, irreal i en contra dels interessos del poble valencià: “Una llengua, una cultura, una nació, països catalans”, dèria inventada per la burgesia noucentista catalana, expansionista i dedicada a robar la història i el prestigi dels pobles del seu veïnat, a base de furtar noms i continguts, usant així, de manera indigna, la paraula, la digníssima paraula humana, per a cometre actes moralment inacceptables i políticament intolerables en democràcia. “No està exenta de alcance político”, diu la nota. I tant que no ho està! Per voluntat política la Llengua es va partir en dos i per la mateixa voluntat la llengua valenciana no es va convertir -donat el seu prestigi històric- en la Llengua, cultura, nació dels Països Valencians, no; es va convertir de “dialecto del español” a dialecte del català, en un procés voluntariste, invasiu i absolutament irrespectuós en la prestigiosa cultura valenciana.
“Valencians: en peu alcem-se”! Tingam consciència i trellat! Estem a temps de revertir les polítiques que s’han fet, i es fan, contra mosatros. I tenim l’obligació moral i cívica d’actuar.
Per un any nou actiu, combatiu i positiu. 2026 és l’any del Trellat.