Inici » Entrades » Page 2

Entrades

Entrades del blog, sobre llengua, història i cultura valencianes, i opinió sobre tot allò que afecta a Valéncia i als valencians

Torres de Serrans, Valéncia ciutat

De nació impura

Òscar Rueda*
Publicat originalment en Las Provincias, el 28/07/2017

El recent falliment del sociòlec Damià Mollà nos ha dut a la memòria el moment en que llegírem ‘De impura natione’: l’ensaig que, corredactat entre ell i Eduard Mira, fon guardonat en els premis Octubre de 1986. Baix el subtítul de ‘El valencianisme, un joc de poder’, el recordem en un peculiar valencià ple de barroquismes exòtics, arcaismes i paraules ‘no normatives’ per a l’autoritat competent. El seu efecte nos resultà atemperat perque ya havíem llegit el ‘Document 88’ de Franch, Colomer, Nadal i Company -que nos paregué més atrevit, clar i directe-, pero sol presentar-se ‘De impura natione’ com l’inici de lo que pretenia ser una ‘tercera via’ entre el ‘fusterianisme’ i el ‘blaverisme’ -per a Mollà i Mira, ‘nosaltrisme’ i ‘ratpenatisme’- que, naixcuda des de l’entorn universitari, constituïa una primera crítica a la proposta ‘regionalista catalana’ de Joan Fuster i a l’hora un cant a la ‘reconciliació’ entre les dos tendències contemporànees d’entendre i comprendre la personalitat valenciana. Una tercera via que venia a reivindicar la llegitimitat de la Senyera ‘en blau’ o de la denominació ‘llengua valenciana’, la construcció d’un poble valencià que no fora un pur apèndix castellà o català, i un desig de ‘pacte llingüístic’ entre les dos tendències que portaven ya uns quants anys discutint sobre el model normatiu que havia de ser oficialisat i vehiculat socialment.

Llegir més »De nació impura
El barco AVL naufragant baix l'ona IEC

El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”

Isidro Tormo i Sergi Núñez de Arenas*

Corren temps complicats per ad aquells valencianistes que sempre hem tractat de vore el got mig ple en l’acostament i la germanor de les variades sensibilitats del valencianisme. És ben cert que hi ha diferències palpables en les distintes parts protagonistes d’aquella tan nomenada “Batalla de Valéncia” respecte al concepte que es té de la llengua valenciana. També és patent que a totes les parts implicades els unix una cosa comuna, transversal i indiscutible: l’enaltiment del poder valencià i la potenciació i foment de les característiques singulars de la llengua valenciana. O aixina ho enteníem alguns (independentment de les discrepàncies sobre la naturalea o l’ortografia usada).

Llegir més »El trellat i un “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària”
Mapa del diasistema occitano-romànic

La modalitat lingüística valenciana (III): Cronologia del procés

Cronologia del procés: De 1906, Primer Congrés de la Llengua Catalana, a 2017, declaració unilateral de independència de Catalunya.

Observe’s que la primera dada és lingüística i la segona política, i van juntes i se sumen, cosa que vol dir, no que sumem elements de diferent espècie, en una suma de resultat impossible, sinó que els dos elements són d’una sola i mateixa classe: la política, llengua inclosa. I que hi ha una sola i mateixa línia de pensament, un sol projecte, un sol procés: El Procés real que, de moment, ha acabat en DUI.

Llegir més »La modalitat lingüística valenciana (III): Cronologia del procés
Consens valencià AVL RACV LRP

El diàleg entre l’AVL i Lo Rat Penat i la RACV: un camí cap al consens valencià

Publicat originalment en el portal aula.lletresvalencianes.net per Alexandre Ordaz*

TRANSCRIVIM EL RESUM PUBLICAT PEL PROPI AUTOR:

Els darrers pocs anys, una sèrie de fets estarien contribuint a posar fi a la divisió que patix el valencianisme cultural i social des de la Transició: trobades entre Lo Rat Penat i la Universitat; crides de Lo Rat Penat al consens i contra la intransigència, avalades públicament per la RACV; emplaçaments de Lo Rat Penat i de Taula de Filologia Valenciana a un diàleg entre l’AVL i la RACV; diverses col·laboracions entre l’AVL, la RACV i Lo Rat Penat; iniciatives a favor del consens des de diverses associacions culturals; l’experiència de convivència de Lletraferit… Un procés que, si seguim encarant-lo de manera constructiva, donaria una societat valenciana més unida en ella mateixa i al voltant del valencià, amb més confiança en la seua personalitat i identitat i amb més garanties per a encarar positivament el futur.

Llegir més »El diàleg entre l’AVL i Lo Rat Penat i la RACV: un camí cap al consens valencià